divendres, 4 de maig del 2007

CAL MANCOMUNAR ELS SERVEIS


Baix Gaià és comarca
Una proposta concreta i oberta per al debat

Edita: Alternativa Baix Gaià
Textos: Pau Roig i Jordi Suñé.


1) Introducció:

Teniu a les mans una proposta concreta i oberta al debat per a una futura mancomunació de serveis als pobles que formen el Baix Gaià. Aquest treball és fruit de moltes reflexions expressades en veu alta i altres en veu baixa a revistes, entitats, tertúlies i debats que s’han esdevingut aquests darrers anys.

Amb la imminència de grans canvis en l’organització territorial de Catalunya hem cregut oportú recollir i repensar les idees i les experiències que funcionen a nivell de comarca. Creiem que si no movem fils i no surt aquest debat als mitjans de comunicació perdrem el tren de la unió d’esforços i de l’estalvi econòmic que pot representar la futura comarca del Baix Gaià.

En aquest opuscle hi trobareu materials per al debat però també per a la informació. El futur proper és més obert del que sembla i la ciutadania i les entitats hi tenim molt a dir. Cal aprofitar la vivesa de la nostra societat per acabar de donar un impuls definitiu a aquests pobles per tal que assoleixin el desenvolupament i el benestar que desitgem.

Amb aquest context plantegem de manera agosarada, i humil alhora, un canvi radical en l’organització administrativa dels nostres pobles. Ho plantegem des d’aquest opuscle, des de la “gira” de presentació de la nostra proposta, des de les cartes d’opinió publicades als diferents mitjans, amb els cartells de benvinguda que hem col·locat a les entrades de la comarca (BENVINGUTS AL BAIX GAIÀ!), amb l’edició de la postal on es resumeix aquesta campanya, amb l’edició de l’enganxina BAIX GAIÀ ÉS COMARCA, etc.

Volem agrair la col·laboració desinteressada de tots ciutadans de la comarca que han tingut la paciència de revisar el text i fer moltíssimes aportacions. Aquest treball col·lectiu ha enriquit enormement el text inicial. Per últim, volem afegir que tenim la intenció de reeditar aquesta “proposta” una vegada finalitzem la roda de presentacions pels pobles amb tota la informació que recollim dels debats oberts i del que ens vulgueu fer arribar a través de qualsevol dels mitjans dels que disposem.

2) Marc físic i geogràfic

El Baix Gaià està ubicat al tram final del Gaià, aproximadament a partir del massís (Renau-Salomó), que apareix després de la plana del Mig Gaià (Vilardida), fins a la costa. El pic més alt és la Mola (317 m) de la Pobla de Montornès. Altres punts alts són Mas d’en Blanc (254 m) a Vespella i la Plana del Xim (271 m) entre Roda de Berà i Bonastre.

Tal com indica Diego López, “els límits del Baix Gaià són discutibles, cosa bastant freqüent quan es tracta de delimitar territoris que ocupen una posició fronterera entre dues comarques.”

El riu Gaià uneix aquests pobles, els aproxima i els dóna la identitat. Neix a Santa Coloma de Queralt i desemboca al costat de Tamarit.

La franja costanera és molt important i va des de la Punta de la Móra fins a la platja de Roda de Berà, passant per Tamarit, la desembocadura del Gaià, la platja del Canyadell i els Muntanyans de Torredembarra-Creixell-Roda.

Toni Bara explica la importància dels ecosistemes que hi ha al Baix Gaià en aquests termes: “Destaca en aquesta zona l’elevada heterogeneïtat d’hàbitats, relativament ben conservats o que encara conserven prou capacitat de regeneració, molts dels quals protegits per la normativa comunitària. Hi caldrà esmentar doncs: el riu pròpiament amb les comunitats de ribera associades (salzedes, alberedes, canyissars…), que encara es mostren vigoroses en diferents sectors situats entre Montferri i el pantà d’El Catllar, quan el riu ja deixa de ser riu, penya-segats amb les seves corresponents comunitats rupícoles vegetals i animals, màquies i alzinars (Quercetum ilicis galloprovinciale i Querco-lentiscetum) en procés de maduració -amb la presència destacable d’alguns alzinars que sorgeixen molt vigorosament i associats amb roures en els terrenys abandonats més fèrtils, resseguint comellars i vores de torrents-, amplis murtars amb margalló (Querco-lentiscetum), els baladrars (Rubo ulmifolii-Nerietum oleandri) més septentrionals d’Europa –determinats entre Ardenya i Altafulla-, i, conreus de secà i regadiu amb el seu ric patrimoni antropològic associat.”

Es tracta, doncs, d’una zona de clima mediterrani, que encara conserva espais oberts que no han estat construïts. Això també ha permès l’existència d’un petit percentatge de pagesos, molts dels quals a temps parcial, que treballen la terra de secà i també l’horta. Hi ha cooperatives agrícoles a La Pobla de Montornès, La Nou de Gaià, La Riera de Gaià, Salomó i El Catllar.

L’any 1989, encara es conreava el 33% de la superfície del Baix Gaià. Aquests darrers 15 anys, però, s’han abandonat molts camps. Una dada força il·lustradora és el canvi produït a Torredembarra. L’any 1982 tenia més de 400 hectàrees llaurades i l’any 1999 amb prou feines passava de les 100. Segurament si tinguéssim dades del 2005 encara s’haurien reduït més.

De la mateixa manera, la ramaderia i la pesca també han vist reduïdes les seves activitats.

Pel que fa a la indústria, han anat desapareixent les mitjanes empreses (CEMSA, PIRELLI, LLOVET, CORTASA, etc.) que feien que el sector hagués estat molt important. És un procés que té el seu paral·lelisme amb la resta de Catalunya on, percentualment, la mitjana de treballadors per empresa ha disminuït considerablement els darrers anys. Aquest fenomen ha arribat acompanyat d’una precarització d’una part important dels contractes de treball. Actualment hi ha tres zones industrials: una a Torredembarra, una a La Riera de Gaià i l’altra a Roda de Berà. Sembla ser que a Altafulla n’hi ha una altra en projecte.

El sector serveis és força important, reproduint-se l’estructura actual dels pobles de la costa catalana. Aquest sector també ha guanyat importància a arreu de Catalunya, seguint el model que s’imposa a Europa.

Actualment el sector que té més força és el de l’habitatge, amb una gran implantació d’immobiliàries. El procés de creixement urbanístic afecta no només a la línia de pobles costaners, sinó també els pobles d’interior. Malgrat la major oferta d’habitatge el creixement dels preus sembla imparable. El preu per metre quadrat d’un pis d’obra nova a Torredembarra supera els 2200 euros de mitjana. Aquesta xifra supera la mitjana de les comarques de Tarragona (1888 €/m²) i de ciutats com Salou, El Vendrell, Vilaseca, Alcanar, Reus o Tarragona.

El creixement demogràfic es deu bàsicament a dos motius: l’immigració, magrebina i sud-americana principalment, i l’arribada de ciutadans de l’àrea metropolitana de Barcelona. L’augment de població a nivell comarcal en el període 1991-1996 va ser d’un 35%. També disposem dades de Torredembarra que indiquen que entre el 1979 i el 2003 la seva població va augmentar un 125,6%, mentre que a la resta de Catalunya l’augment va ser d’un 9,2%.

No són fets aïllats dels nostres pobles sinó que afecta també a la zona del Penedès. A Vilafranca, per exemple, “bona part de les noves promocions d’habitatges no són adquirides per vilafranquins ni penedesencs, sinó per veïns del Baix Llobregat i el Barcelonès.” Aquest fet és tant estès que es promocionen els nous habitatges a l’àrea de Barcelona. Allí els preus del metre quadrat són molt més cars. La conseqüència és prou coneguda: una gran quantitat de famílies fugen de Barcelona per viure a zones relativament properes com Igualada, el Penedès o el Baix Gaià.

Sembla ser que la qüestió no rau únicament en el creixement de la població. Caldria afegir-hi un altre tema. Més enllà de les inversions que puguin fer les famílies, hi ha un fenomen important d’especulació i de blanqueig de diner negre a través de la compra de propietats. Tot plegat se’ns presenta com un espectacle galdós amb ferum a desordre, manca d’autoritat política i connivència amb la il·legalitat.

3) Marc polític

El Baix Gaià té una població d’uns 30000 habitants, sense comptar amb les oscil·lacions de l’estiu que fan ampliar notablement aquesta xifra, repartits de la següent manera: Altafulla 3.828 habitants, El Catllar 3.070, Creixell 2.411, La Nou de Gaià 409, La Riera de Gaià 1.203, La Pobla de Montornès 1.882, Roda de Berà 4.221, Salomó 351, Torredembarra 13.302 i Vespella 241 habitants. Hi ha dos nuclis agregats a La Riera, que són Virgili i Ardenya, i un altre que pertany al terme de Tarragona, que és Ferran.

Pel que fa a la superfície, la distribució és la següent: Altafulla 6,94 km², El Catllar 26,39 km², Creixell 10,38 km², La Nou de Gaià 4,30 km², La Pobla de Montornès 12,27 km², La Riera de Gaià 8,97², Roda de Berà 16,23 km², Salomó 12,24 km², Torredembarra 8,58 km² i Vespella 18,25 km².

Actualment està ubicat administrativament dins la comarca del Tarragonès. Caldria afegir un poble del Baix Penedès, si comptéssim amb la possibilitat d’incloure Bonastre. L’any 2000 l’ «Informe Roca» recomanava que una futura reordenació territorial hauria d’incloure aquesta població al Tarragonès. Els motius que els van portar a aquesta conclusió és que Bonastre es relaciona molt amb Roda de Berà i que estadísticament té més fluxos de moviment “residència-treball” cap al Tarragonès més que no pas cap el Baix Penedès. A tall d’anècdota cal dir que Bonastre es decantà el 1932 a favor de la creació d’una comarca amb els pobles del voltant de Torredembarra.

Un altre debat és si quedaria inclòs dins el marc social i geogràfic de la nostra comarca la zona occidental de l’antic terme de Tamarit. També cal parlar de pobles com la Renau, sobretot si tenim en compte la importància que té el curs del riu per fer la divisió comarcal. Si parlem d’Alt, Mig i Baix Gaià no hi ha dubte que aquest petit municipi aniria al Baix.

Dins el Tarragonès participem al Consell Comarcal. Ara mateix hi ha consellers de tots els pobles del Baix Gaià, excepte de La Riera de Gaià. També tenim una minsa participació al Consorci del Camp de Tarragona, amb una nul·la coordinació entre tots els pobles de la nostra petita comarca. També participem de la Diputació de Tarragona.

4) Antecedents històrics

Els pobles del Baix Gaià han tingut una relació històrica i natural continuada. Per posar un exemple podríem parlar de l’època en que el Gaià era la frontera amb la zona musulmana i es van construir castells i fortificacions per vigilar i defensar-se de les possibles incursions. Un altre exemple és la seva pertinença conjunta, a partir del segle XI i fins el segle XVIII, al Penedès.
Torredembarra és un dels punts de trobada més importants de la comarca: és la població més gran i rep moltes vies de comunicació. Històricament, Torredembarra tenia duana marítima i, a partir de 1865, accés a la línia de ferrocarril Tarragona-Martorell. Tal com explica Anguera, “A començaments del segle XX es mantenia la seva condició de capital de rodalia amb notari, oficial de duanes, guàrdia civil, carrabiners, subaltern de marina de guerra i administració de loteries.”
I com explica Nel·lo “La idea que, quan Catalunya assolís alguna forma d’autogovern, caldria establir una organització territorial pròpia, adaptada a les necessitats del país i dels seus ciutadans, fou, des dels seus inicis, una de les constants del catalanisme polític”.
Així és que, quan es va poder, a Catalunya es va establir una divisió territorial pròpia basada en les comarques i, més tard, amb les vegueries.

Va ser durant la dècada de 1930 quan la necessitat d’organitzar Catalunya en comarques es va imposar per si sola. Es va obrir un procés on es realitzaren diferents estudis, partint de diversos criteris, –denominacions que la gent usava popularment, el lloc on anaven a mercat, etc- per tal de descobrir com podria ser aquesta nova organització comarcal. Es tragueren conclusions: es trobaven davant d’un panorama molt fragmentat, degut a una gran abundància de denominacions localistes amb potencialitat de comarca (més de dues-centes) i també una gran dispersió de llocs a on la gent anava al mercat, per exemple.
Així i tot, durant la II República es va aconseguir. I en el procés dues de les poblacions de la rodalia, Torredembarra i Vespella, es van manifestar a favor de crear una comarca pròpia. A la il·lustració podeu veure la carta que enviava l’alcalde de Torredembarra, Josep Rius, l’any 1931, als altres alcaldes de la zona per preguntar l’opinió que tenien sobre la possibilitat de crear una comarca pròpia.
El nom de “Baix Gaià”, però, encara no apareixia per enlloc. Però, com diuen, “el nom no fa la cosa”, i la “cosa” feia temps que funcionava de manera natural. El Baix Gaià forma part de la Catalunya Nova però vinculada històricament amb el Penedès. Posteriorment, amb la reorganització administrativa se’ns va ubicar al Camp de Tarragona i més concretament dins el Tarragonès. Malgrat tot, el nostre partit judicial continua sent el del Vendrell. Aquesta unitat natural hi era i es va demostrar en el debat esmentat.
Com a referències històriques de la nostra vinculació amb el Penedès trobem que des del segle XI, en temps de Ramon Berenguer III, els musulmans no pogueren passar la frontera de Tamarit de Mar, lloc on començava el comtat de Barcelona, i acabada la reconquesta (1304), al reconstruir el país, la zona del Baix Gaià quedà dintre de la vegueria de Vilafranca, fent frontera amb la de Tarragona. Aquesta vegueria es mantingué fins l’arribada de Felip V, quan es van substituir les vegueries per corregiments, quedant la costa del Baix Gaià (Altafulla Torredembarra i Roda-Mar) al Corregiment de Tarragona i la part interior al Corregiment de Vilafranca. Sembla ser que el motiu que va fer incloure el nostre tram de costa a Tarragona era augmentar els ingressos del corregidor de Tarragona, molt minsos per la petitesa del seu territori i, és clar, no adients a una capital de província.
Més enllà de factors político-organitzatius, hi ha autors que es plantegen el tema des d’un vessant geogràfic. És el cas d’Albert Virella que defensa que no hi ha límits geogràfics prou clars entre el Penedès i el Camp de Tarragona i s’acaba plantejant el perquè no s’empra el Gaià com a “frontera”.
En el procés de transició cap a l’actual monarquia parlamentària el carrer va viure un moment d’ebullició i, a l’hora, de recuperació de la història i de les tradicions. A principis dels anys 80 del segle XX diversos ciutadans vinculats a la recuperació esmentada, i impulsors dels centres d’estudis d’Altafulla i de Torredembarra, van començar a ubicar els seus treballs en el context del Baix Gaià, anomenant aquest espai del món amb aquest terme. D’aquesta manera doncs, s’havien observat les connexions entre aquests pobles i la conseqüent necessitat d’impulsar recerques en aquest àmbit.
La primera entitat, de la qual en tenim constància, que va emprar el terme de Baix Gaià a la seva denominació va ser el Col·lectiu Independentista del Baix Gaià, per allà els voltants del 1985-1986.
El terme i la idea va rebre l’impuls definitiu a partir del 1994 amb l’aparició de diversos moviments socials que han partit d’aquesta realitat comarcal. Alguns exemple podrien ser el Col·lectiu Independentista El Timbaler del Bruc, la Coordinadora Salvem el Gaià, la Plataforma Baix Gaià, la revista El Timbal, les Bitlles del Baix Gaià, la Comissió Correllengua Baix Gaià, la Xarxa Ciutadana per l’Abolició del Deute Extern del Baix Gaià, la Penya Enduro Baix Gaià Drapsasac, Joventuts Socialistes Tarragonès-Gaià, etc.
A nivell polític, els moviments han estat força tímids. Cal destacar la trobada d’alcaldes per aturar l’enllaç al TGV i alguns dels serveis que ja funcionen a nivell de Baix Gaià, com ara la deixalleria, els instituts, el Centre d’Antenció Primària o la ZER Baix Gaià. També cal destacar els projectes a mig fer com ho són Altafulla Ràdio, la ràdio del Tarragonès Nord; la Mostra de Circ al Baix Gaià Pleniluni; o la coordinació de les regidories de turisme per demanar a la Diputació finançament per promocionar la comarca dins el context de l’etiqueta Costa Daurada (2005).
A principis de l’any 2002 va aparèixer a la premsa que 8 municipis del Baix Gaià preparaven amb l’Ajuntament de Tarragona i amb el Consell Comarcal un estudi conjunt, per incloure’l dins el pla territorial del Camp de Tarragona, per veure quines prioritats urbanístiques i turístiques havien de ser les prioritàries. No hem tingut cap altra notícia al respecte.
Últimament sembla que es mouen fitxes. S’ha creat la primera regidoria específicament per treballar temes relacionats amb el Baix Gaià. Ha estat a la Nou i el seu regidor impulsor és Xavier Vila Purtí, que també s’encarrega de Promoció Econòmica, Turisme i Medi Ambient.
Cal destacar la reunió dels alcaldes d’Altafulla i Torredembarra del mes de gener de 2005 on van tractar diverses problemàtiques comunes i van llençar la idea de tirar endavant amb la creació del Consell d’Alcaldes del Baix Gaià. Això suposaria un pas endavant i pioner.
Malgrat hem esmentat referències històriques, lligams socials i unitats geogràfiques, com veureu, la nostra proposta es basa en qüestions econòmiques, en l’eficiència i en la lliure associació. Són, doncs, raons polítiques: buscar solucions, arbitrar el creixement, planificar, cooperar. Aquests termes, i altres d’aquest tarannà, són els que trobareu en aquest text. Per tant, tampoc és « qüestió de noms ». El que és ’important, creiem, és el fet de mancomunar-se.
5) El debat actual

El procés de reordenació territorial continua obert. Hi ha diversos motius. Els agents que van protagonitzar la transició van tenir més feina en resoldre altres aspectes o bé no es van voler posar damunt la taula un tema polèmic. Així es va imposar la solució de mantenir dues estructures organitzatives: l’estatal, formada per províncies, i l’autonòmica, que en un futur pogués engegar la Generalitat.

CiU va establir una llei d’organització territorial, feta sense consens, el 1987, amb dues petites reformes posteriors, que consagrava aquest model de coexistència províncies comarques. En aquesta nova sortida quedaven totalment oblidades les vegueries, que agrupaven les comarques de les diferents zones, establertes el 1936.

L’actual llei comarcal deixa molts municipis sense representació als Consells Comarcals, empra un sistema electoral que no és proporcional al nombre d’electors, no dota de finançament als Consells i no defineix prou les seves competències.

Queda clar que és necessària una reforma de la llei. L’“informe Roca” apuntava, en aquest sentit, que caldrà convertir els Consells en un punt de cooperació dels municipis, en un ens més representatiu, més municipalista i més flexible.

El conseller de governació del tripartit català, Josep Carretero, prepara una reordenació territorial. En aquest projecte destacarà la creació de noves comarques i l’impuls de les vegueries.

6) PROPOSTA CONCRETA:

6.1.- Necessitat de mancomunar serveis

A les ciutats poden recaptar grans quantitats de diners per finançar grans projectes culturals, d’infraestructures, de transport, etc. En canvi, els pobles, proporcionalment, comptem amb les mateixes necessitats socials, culturals i econòmiques però no tenim els mitjans. Seguint la llei de la lògica, una unió d’esforços suposaria oferir uns millors serveis, més quantitat, més diversitat i més rapidesa en la seva implantació. Alhora, es podrà fer front a projectes que afectin a la comarca i que no estiguin ben planificats i justificats.

Hem intentat estructurar el text en diferents àmbits d’acció per fer més entenedora la lectura. Malgrat això, els temes es relacionen i hem procurat evitar les repeticions.

6.2.- El dèficit dels ajuntaments

Els Ajuntaments estan endeutats. Donen molts serveis i tenen poques vies per finançar-se. A més, massa sovint, la gestió dels diners públics no s’ha guiat per criteris d’efectivitat. En principi endeutar-se no és dolent. El cas és que la inversió sigui positiva per als ciutadans i el deute sigui suportable.

El cas s’ha agreujat amb la quasi desaparició de l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE). A canvi l’Estat no ha aclarit com els Ajuntaments poden mantenir les seves despeses sense aquesta font d’ingressos. Últimament han aparegut a la premsa informacions que apunten cap a un ingrés des de l’Estat cap als Ajuntaments de 120 milions d’euros, que cal afegir als 611 milions ja ingressats. Les negociacions continuen a dues bandes: Estat-municipis i segurament s’aprovaran nous recursos.

Una mesura positiva ha estat posar límit al deute d’una corporació municipal. Així, una entitat bancària no pot deixar diners a un Ajuntament quan aquest té un deute superior específic. Cal dir també que es preparen noves mesures per ordenar el finançament de les administracions locals.

Si hi ha dèficit, millor repartir les despeses. A més, les administracions ens tindran més en compte a l’hora de repartir ajudes.

6.3.- Sanitat

Actualment ja compartim l’ Àrea Bàsica de Salut de Torredembarra. Malgrat tot, els espais han quedat petits i obsolets per la gran demanda i per l’oscil·lació de la població (caps de setmana, estius, etc.). Ajuntant esforços podríem pressionar per tal d’aconseguir noves infraestructures i descentralitzar aquests serveis sanitaris.

6.4.- Comunicacions

Els dèficits en la xarxa de comunicacions són evidents. Necessitem transport públic i una racionalització de les carreteres. S’ha badat massa i tenim una variant absurda i mal pensada. A més, les comunicacions estan pensades per desplaçar-se a Barcelona i, en canvi, s’estan produint molts desplaçaments cap a l’interior (zona de Lleida).

L’autopista AP-7 ha de ser gratuïta des del Vendrell fins a l’Hospitalet, com a mínim, sense haver de recollir tiquet. Si no, continuaran les situacions de perill dels conductors que fan la picaresca de sortir, girar en llocs il·legals i tornar a entrar per agafar el tiquet. I l’antiga N-340 (Altafulla-Torredembarra) ha de ser una gran Rambla amb aparcaments, zones arbrades, etc.

La xarxa de carreteres interiors és obsoleta. Les carreteres de La Riera a El Catllar i de La Riera a Salomó estan en mal estat i sovint ens hem preguntat si s’han d’arreglar i com: s’han proposat dues alternatives, la primera és reparar l’asfalt danyat conservant la carretera original, i l’altre es fer una nova carretera que sigui més recta. Però aquesta opció, que sembla llaminera a primera vista, presenta greus problemes al nostre entendre. Torredembarra, especialment, ha estat un niu d’especuladors, arribats o apareguts els darrers 10 anys, que ara busquen fortuna als pobles del voltant. Fer la carretera nova podria atreure de forma massiva els especuladors cap aquestes poblacions, afavorint encara més el creixement descontrolat d’urbanitzacions. El que potser ens hauríem de plantejar és si podem assumir el ritme en què ho estem fent. Per altra banda, aquest tipus de carretera seria molt menys respectuosa amb el medi ambient. Així doncs, està clar que s’ha d’aplicar alguna d’aquestes solucions però tenint en compte la voluntat i l’interès dels ciutadants dels pobles afectats. Cal planificació i debat “mancomunat” per arribar a la millor solució.

El ferrocarril és un mitjà que ha esdevingut primordial. Només cal tenir en compte dades com aquesta: En el període 1986-1996 els fluxos de desplaçaments cap a Barcelona des del Baix Gaià han augmentat, amb tendència a accelerar-se, un 731,6%. L’estació de Torredembarra va acollir 349.000 passatgers durant el primer semestre de 2005, la qual cosa suposa un increment d’un 11,15% respecte del mateix període de l’any anterior. L’any 2004 aquesta estació ja va tenir un augment d’un 5% respecte el 2003. En canvi, la situació actual és ben curiosa. Fa uns anys els nou municipis tenien estació de ferrocarril i avui ja només funcionen les de la línia València-Barcelona i les de Salomó i Roda. Alguna cosa s’hauria de fer amb les estacions i amb les línies abandonades.

Cal arranjar les estacions, integrant-les als pobles, amb aparcaments i arbrat. I amb les estacions abandonades cal arribar a acords per a trobar-ne un bon us. No creiem que sigui una bona solució tirar-les a terra com va passar amb la del Catllar. Plegats podrem pressionar amb més força perquè RENFE garanteixi els serveis que ens pertoca.

Pel que fa a l’autobús hem d’esmentar les necessitats creades amb el creixement. Com hem dit, la evolució demogràfica del Baix Gaià està condemnada a un gran creixement en poc temps, degut també als Plans Generals que hem heretat dels anteriors governs i que, alguns d’ells, no es podran revisar per llei fins d’aquí uns anys. Això ens obliga a oferir un transport públic que garanteixi la fàcil circulació per la comarca, a través de les seves poblacions. La relació que els ciutadans han tingut i tenen entre ells, tot i ser de diferents pobles, crea la necessitat social d’aquest tipus de transport, que haurà de ser garantida, especialment aconseguint interconnectar els serveis bàsics i altres punts d’especial interès per als ciutadans com: el CAP, el mercadet ambulant, col·legis i instituts, estacions de tren i urbanitzacions.

Algunes possibles solucions podrien ser:
· Que l’actual línia del Penedès que passa per la costa garanteixi les parades que siguin necessàries.
· Que les línies locals que ja existeixen i les que es volen crear es converteixin en una Xarxa que tingui parada a tots els pobles del Baix Gaià: Torredembarra, Altafulla, La Riera de Gaià, El Catllar, Roda de Berà, Bonastre, Creixell, Salomó, Vespella de Gaià, La Nou de Gaià, La Pobla de Montornés, Ferran, Ardenya, La Móra i els Molnars.
· Negociar descomptes i abonaments. Bitllet únic.

La xarxa de camins garanteix l’arribada als llocs de treball dels pagesos, però també són emprats per passejar, com alternativa a alguna carretera embossada, etc. És a dir, que ens trobem davant uns espais multiusos i una sèrie de desperfectes que cal arreglar. Però com els arreglem? Ens trobem altre cop davant contradiccions de necessitats, ja que els pagesos necessiten tenir els camins asfaltats per tal d’evitar accidents mortals però per altra banda pretendre un turisme més sostenible i de més qualitat, faria necessaria la preservació de camins per tal de crear les rutes i excursions necessàries. La solució, sembla que passa, per analitzar quins camins necessiten ser asfaltats degut a la activitat agrícola, sense oblidar que s’ha de preservar una altra part que estigui lliure de tal activitat per al gaudi i el foment d’un turisme que no sigui agressiu per al entorn en els que vivim totes i tots: els boscos del Baix Gaià. I una altra vegada arribem al mateix punt: El debat i la planificació “mancomunada” poden ser una bona sortida.


6.5.- Turisme

A nivell de turisme podem aconseguir una etiqueta pròpia basada en el nostre propi potencial: patrimoni històric, natural i social. Alhora podríem ajuntar esforços per fer una promoció a fora que s’adigui al que podem oferir. És a dir, si no disposem d’una xarxa d’hotels connectada a les multinacionals del sector, no cal malbaratar diners anunciant-se en certs llocs. Actualment, els diners que des de la Diputació s’inverteixen en la promoció de l’etiqueta “Costa Daurada” després no reverteixen del tot en els pobles del Baix Gaià. Per tant hem de crear una sèrie d’instruments per atreure el turisme, basant-se en la costa, que és un atractiu per si sol, però oferint els encants de l’interior (espais naturals, riu, ruta de castells, camins, gastronomia, etc.). Es podria crear una societat mixta (pública i privada) o un patronat per a la promoció dels nostres municipis, creant una central de reserves.

A més, les dinàmiques del turisme nacional i internacional canvien i si el que volem és una economia forta ens caldrà diversificar l’oferta i apostar per un turisme diferent. És clar que la nostra base poden ser les platges. Són un atractiu per si mateixes. Caldrà garantir places per dormir, per aparcar, llocs d’esbarjo etc. Però creiem que cal apostar fort per oferir activitats i possibilitats a tot el territori. Així mateix, es podrien editar guies gastronòmiques comarcals, rutes de camins, rutes dels castells, rutes de restes romanes, etc. Caldria coordinar tots els espais d’interès per oferir conjuntament serveis de guies, de visites, etc. Estem pensant en El castell de Tamarit, la Muntanya de Sant Joan i la Punta de la Móra, El Bosc de la Marquesa, el Mas de Grimau, El Mèdol i els boscos de Mas Cusidó, Mas Rabassa, Gurugú, Mas Rafel, Mas Enric, l’entorn de l’Ermita de Sant Antoni d’Altafulla, el castellot, la Torre de la Vella, antics molins, el Massís d'Albinyana – Bonastre, els Salats i Muntanyans de Torredembarra, Creixell i Roda, Roc de Sant Gaietà i Roquer de Torredembarra, Franja marina litoral (les Antines de Torredembarra, els fons de la Punta de la Móra), desembocadura del riu Gaià, etc.

6.6.- Mitjans de comunicació
Després de diversos intents, dels quals alguns encara continuen, aquest espai comunicatiu propi que podrien ser els nostres pobles no s’acaba de consolidar.
Proposem mancomunar mitjans de comunicació per motius pràctics i de sentit comú. Seria útil i més econòmic mancomunar serveis de comunicació a nivell de Baix Gaià, que no pas deixar que vagin apareixen propostes petites que emeten en paral·lel continguts semblants. En aquest sentit, es podria impulsar la ràdio d’Altafulla com a Ràdio del Baix Gaià, aconseguint així un millor finançament per si mateixa. Per altra banda, donaria una millor resposta a les necessitats d’uns serveis informatius que empressin l’espai del Baix Gaià, que, curiosament, no acostumen a ser notícia de la premsa tarragonina. En el mateix sentit, proposem també la creació d’una televisió local pròpia, que es podria tirar endavant amb la col·laboració de tots els pobles. Aquestes dues iniciatives i d’altres es podrien gestionar des d’un patronat conjunt.
6.7.- Residus

Amb la premissa que cal corresponsabilitat en la gestió del territori els nostres propis residus s’haurien de gestionar des d’aquí. Així mateix es podria fer amb un procés el màxim d’ecològic possible, intentant arribar a la creació únicament de l’anomenat residu mínim. En aquest sentit es podria gestionar una planta de triatge i una planta de compostatge, donant així un servei global a la brossa.
Amb tot, la població es veuria més implicada amb una problemàtica que actualment desapareix a cop de talonari. La realitat però amaga una gestió deficient que va en detriment de la nostra qualitat de vida i del medi natural.
A més es podria coordinar tota la publicitat, disseny de contenidors, etc.

6.8.- Ocupació, Treball

A nivell de treball, les borses que gestionen empreses i aturats a nivell municipal es podrien ajuntar i serien molt més útils i àmplies. A partir d’aquí les possibilitats que s’obren són moltes: crear un viver d’empreses, un ens d’assessorament, etc. D’altra banda es podrien coordinar i planificar millor les zones industrials, impulsar la projecció exterior de les nostres empreses, ampliar i consolidar els circuits comercials i constituir una mena de consell econòmic-social que repensés les polítiques en aquest camp.

En cas d’impulsar una etiqueta turística pròpia, hi hauria una revitalització del sector, creant-se noves empreses i nous llocs de treball. Aquest moviment també beneficiaria al petit comerç i la resta d’empreses existents. Cal preparar-se tant a nivell de coordinació com a nivell de formació.

Cal un esforç per diversificar l’oferta de treball. És molt perillós dedicar-se majoritàriament a la construcció. Cal tenir en compte les dades que apunten cap una possible bombolla immobiliària. En aquest sentit s’ha publicat un estudi de la Caixa de Catalunya on es demostra que a Catalunya la construcció d’habitatges supera un 61% la demanda. Per això caldrà atreure indústria no contaminant a les zones industrials i diversificar els serveis.

6.9.- Urbanisme i habitatge

La tendència a créixer de l’àrea de Barcelona està reproduint un model anomenat pels geògrafs com ciutat difusa (fuzzy city). Les seves característiques són la fugida de la ciutat estricta d’un gran nombre de població però que s’estableix en punts propers i ben comunicats. També cal destacar les dificultats d’un bon finançament, la poca sostenibilitat ecològica i els problemes per a que hi hagi una bona eficiència de l’administració. És un urbanisme que ocupa molt de territori i que exigeix una mobilitat constant de les persones, ja que les « xarxes de relació abasten ja la totalitat del territori, i fan possible que tot aquest territori pugui esdevenir ciutat ».

Davant d’aquesta situació el Baix Gaià es veu afectat de ple. El creixement s’està fent de pressa i massa sovint sense comptar amb els serveis bàsics per donar cabuda a les noves demandes. De retruc el preu de l’habitatge s’ha disparat per la creixent demanda. Mentre el creixement de la població està estancat, els habitants del Baix Gaià no paren d’augmentar.

D’altra banda la mitjana de persones que viuen en un habitatge al Baix Gaià és de 0,87 persones, mentre que a la resta de Catalunya és de 2,1. Malgrat això, el ritme de construcció de nous habitatges (augment del 9,55% en el període 1991-1996) supera la mitja catalana (6,73%).

Cal tenir en compte l’”exemple” donat per Torredembarra : mentre que la densitat d’habitants per km² a Catalunya és de 192, a Torredembarra és de 1430. També és paradigmàtic esmentar els casos de Creixell i de Roda de Berà pel que fa a l’ús extensiu del territori per urbanitzar. Cal tenir present que Roda no va tenir un marc normatiu fins el 1988, després d’haver iniciat el procés urbanitzador l’any 1962.

Aquesta situació demana un projecte de comarca, uns governs forts i una societat civil mobilitzada. Cal estudiar i fiscalitzar molt bé el territori, establir prioritats i dirigir el creixement.

6.10.- Joventut

Des de la perspectiva de la joventut es podrien impulsar multitud de cursos de formació, projectes de lleure, processos de participació per impulsar habitatges socials, xarxes d’intercanvis, coordinació dels punts d’informació juvenil, intercanvis entre grups musicals, etc.
Davant l’actual situació de l’impuls del lleure consumista per part de les grans empreses transnacionals i de les administracions es podria apostar fort per la promoció de creació d’esplais, agrupaments escoltes, camps de treball i tot allò que té a veure amb un lleure constructiu i alternatiu.

6.11.- Cultura

De la mateixa manera, amb els aspectes culturals hi hauria molta feina a fer. Apuntem algunes possibilitats:
· Coordinar els espais, fent un inventari del que tenim a nivell comarcal. Apuntar-ne les adreces, telèfons, mides, característiques, etc. i fer-ne una classificació segons el seu possible ús. Es podria editar la guia o penjar a internet, per exemple.
· Crear un espai virtual a internet com a punt de trobada i d’agenda de les activitats
· Coordinar agendes d’activitats.
· Impulsar una xarxa de biblioteques a nivell de comarca.
· Restaurar patrimoni i fer activitats per difondre’l.

6.12.- Esports

A nivell d’esports es podrien compartir i impulsar infraestructures. Pel que fa a campionats cal tenir com a referent el que ja s’està fent de futbol, cada pretemporada.
Un impuls a les infraestructures, als campionats i a les trobades esportives serien un revulsiu en camp del lleure i l’esport.

6.13.- Educació

Davant la notícia de la futura creació de districtes escolars a tota Catalunya per potenciar la cooperació entre els municipis, creiem que val la pena plantejar la possibilitat que el Baix Gaià es constituís en un districte. D’aquesta manera es podrien engegar plans conjunts per lluitar contra el fracàs escolar o l’absentisme, per planificar, per gestionar l’educació infantil, etc.

Cal pensar en serveis educatius com centre de recursos pedagògics, formació permanent, cursos ocupacionals, sobre noves tecnologies, idiomes i d’altres destinats a garantir una integració social adequada.

Per damunt de tot s’ha d’imposar la planificació, tenint en compte el creixement real dels pobles.

6.14.- Agricultura

Els pagesos abandonen el camp. Es venen els terrenys que durant generacions han cultivat les seves famílies. El paisatge es deteriora. Els especuladors compren barat i venen car. S’amplien les hectàrees urbanitzables. El sòl rústic s’omple de malesa i es produeixen incendis com el de Vespella. Qui ha de gestionar el paisatge? Mai havia hagut un problema així perquè del defora s’aprofitava tot. Però com ho farem ara?

Nosaltres creiem que cal incentivar que les noves generacions també es puguin dedicar a viure de la terra. Seran un incentiu per a frenar la construcció massiva i aprofitaran els recursos que ens dóna el nostre entorn. En el context del desenvolupament sostenible, es podria impulsar de manera conjunta l’agricultura ecològica i respectuosa amb el medi, cosa que repercutiria amb l’entorn i beneficiaria el projecte de comarca saludable i de qualitat.

6.15.- Medi ambient

Aquest punt creiem que hauria de ser un dels pilars bàsics del tarannà i de la identitat de la nostra comarca. N’hem parlat una mica més amunt, a l’apartat de turisme i el de residus. A continuació veurem algunes de les oportunitats que tindríem si ajuntéssim esforços.
En aquest sentit veiem bàsic la preservació dels espais d’interès natural (PEINs) però també la seva connexió entre si a través de zones boscoses, rústiques o de conreu. Si aïllem aquests espais estem sentenciant la seva vida a pocs anys vista.

Una de les propostes que hi ha sobre la taula ens servirà per concretar força termes. Es tracta de la “Proposta de LIC per a la regió mediterrània – El riu Gaià i el litoral associat” coordinat per Toni Bara amb la col·laboració d’una colla de gent.
Aquest document, lliurat a la Generalitat el mes de juliol, és una proposta per integrar l’espai a Xarxa Natura 2000, que promou la Unió Europea.

La idea força és promoure el riu Gaià com un connector biològic entre la costa tarragonina i la serralada prelitoral, amb una gestió global del patrimoni natural, històric i social. Les potencialitats són moltes. Diguem-ne algunes:

· Protecció de les grans unitats biogeogràfiques.
· Establiment del cabal-règim ecològic hídric al riu Gaià, respectant els drets adquirits pels regants.
· Promoció de pràctiques agrícoles respectuoses amb el medi ambient
· Introducció d’espècies autòctones: flora i fauna que no tingui un comportament invasor
· Planificació per aturar l’aparició d’urbanitzacions disperses que progressivament van acabant amb el territori.
· Preservació de les hortes de Tamarit.
· Desaparició dels abocadors incontrolats d’escombreries.
· Instal·lació de depuradores urbanes a tots els municipis.
· Control de les explotacions sobredimensionades de pedreres
· Protecció de l’espai agrari,
· Promoció d’alternatives als camps de golf en matèria de lleure i d’urbanisme.
· Promoció de parcs naturals locals, parcs agraris, parcs eco-històrics, parcs arqueològics, etc.
· Establiment del Parc Natural del Massís i Corredor del Baix Gaià.
La potencialitat d’una gestió del territori diferent a la que s’imposa és immensa. No parlem només d’aspectes ambientals sinó també dels turístics i econòmics.

Finalment cal parlar de l’abastiment d’aigua. Actualment s’està combinant l’ús de l’aigua dels nostres propis pous amb l’aigua provinent de l’Ebre. Actualment estem tocant el límit de les dues fonts i la perspectiva és seguir creixent en nombre d’habitants. Com ens ho fem? Caldrà en un futur proper buscar solucions conjuntes per aquest territori que històricament havia gaudit d’uns aqüífers subterranis importants. Cal no oblidar que la problemàtica de l’aigua és històrica i font de conflictes entre territoris. Es podrien utilitzar dessaladores i plantes potabilitzadores, per exemple. Malgrat tot, sembla que una mesura urgent és la d’implantar l’esmentada “nova cultura de l’aigua” que minimitzi el seu ús abusiu. Cal tenir en compte la contaminació dels aqüífers i de l’aigua del mar per la manca d’una xarxa de plantes depuradores d’aigües residuals. Actualment només hi ha una planta, al “fondo del Pujol”, al terme municipal de Torredembarra, en mig del curs del Torrent del Gibert, que dóna servei als pobles de Torredembarra, La Pobla de Montornès, Creixell i Roda de Berà.

1 comentari:

Anònim ha dit...

kar sem iskal, hvala