L'ALTERNATIVA

AGENDA

NOVEMBRE
17: Presentació del llibre sobre el cafè de dalt. 19h a la Biblioteca
17: Jornades “Trauma i Transmissió” a BCN on participa la Cinta A. http://www.fccsm.net/
23: CONFERÈNCIA Turisme, paisatge i ordenació del territori a càrrec de Joan Nogué, catedràtic de geografia humana de la Universitat de Girona, Director de l’Observatori del Paisatge CESM
23: L’Edu actua a Mollet del Vallès ihatesobrasada.blogspot.comwww.fotolog.net/ihatesobrasada http://www.educomelles.com/talaiasonora.blogspot.com www.myspace.com/audiotalaia
25: Sortida al teatre TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA LA PLAÇA DEL DIAMANT
reserves : Joan P – Tel 977.64.07.08 Data límit per pagar les reserves : 31.10.2007 NUS
xerrada-debat
30: LES DONES I EL MEDI AMBIENT amb la participació de: Hortènsia Fernàndez. Activista ecologista i feminista Maria Olivares. portaveu de l'Associació Els Verds Esquerra Ecologista i membre de diversos col·lectius de dones HORA: 20 h LLOC: LA FARINERA DEL CLOT . Gran Via de les Corts Catalanes, 837 de Barcelona http://www.farinera.org/onsom.aspx ASSOCIACIÓ ELS VERDS ESQUERRA ECOLOGISTA +informació http://www.elsverds-catalunya.cat/ info@elsverds-catalunya.cat

DESEMBRE
1: EXCURSIÓ A la Font de la llúdriga i a la Cova de les gralles. CESM
1: Manifestació de la Plataforma pel Dret a Decidir
1: Reunió de Salvem el Gaià
15: VISITA GUIADA Al Vendrell Centre d’Estudis Sinibald de Mas (CESM) Tel. 627 452 726
16: Hort del Nap a l’Albiol (GATA)
16: sortida AL TEATRE “MAMMA MIA” NU
28 I 29 a les 10 de la nit i el 30 a les sis de la tarda a la Sala gran del Casal Municipal (entrada per Sant Adrià) Representació de l’obra d’Elisa Crehuet “EL NADAL DE TOTPERCA S.A.” A càrrec de: Grup d’Aficionats a l’Art. El NUS ESCÈNIC
31: Festa de cap d’any a la Torre

2008
FEBRER
16: Comissió de Treball de l’ACBG A CREIXELL
X: VI Fòrum pel Gaià a la Nou.

SETEMBRE
20: III ASSEMBLEA ACBG A RENAU

AGENDA

OCTUBRE
4: Assemblea de Salvem el Gaià 20h
5: Hort del Nap a Mont-Roig
6: Acció de Salvem el Gaià
6: Ruta Modernista de Reus CESM
6: Dinar popular a L’Auca
7: Concurs de castells a Torredembarra
7: Visita guiada gratuita en Torredembarra sobre "Ocells aquàtics" .Punt de Trobada: "Cal Bofill ".
10: Comissió de Treball de l’ACBG al Castell de La Pobla de Montornès 20h
13: Hort del Nap a Reus
15: Curs del taller d’escriptura. Los días del taller serán los siguientes:
Lunes y Jueves de las 20 a las 22´30. Lugar: Sala de reuniones del Pabellón Municipal Sant Jordi.
18: Ple municipal
20: SEGONA ASSEMBLEA ANUAL A LES 11H A LA RIERA DE GAIÀ
20: FÒRUM DEL GAIÀ 18h a Sta Coloma de Queralt
26: Sopar tertúlia de l’abg-torre a l’Esmero
27: Ens han fet arribar aquesta invitació: “Des de la Fundació Catalunya Segle XXI ens posem en contacte amb vosaltres perquè estem organitzant l’Escola de Formació Permanent que començarà el 27 d’octubre de 2007 a Tarragona, amb l’objectiu de crear un espai de reflexió i proporcionar eines als ciutadans per a interrelacionar-se amb els afers públics i elaborar propostes pel seu territori i amés proposem un exercici pràctic amb recursos audiovisuals o fotogràfics com a vehicle d’expressió. (...)” http://www.seglexx1.com/

NOVEMBRE
4: Visita guiada gratuita en Torredembarra sobre "Fotografia de Natura" . "Cal Bofill"
10: EXCURSIÓ Vall del riu Glorieta CESM
23: CONFERÈNCIA Turisme, paisatge i ordenació del territori a càrrec de Joan Nogué, catedràtic de geografia humana de la Universitat de Girona, Director de l’Observatori del Paisatge CESM
25: Sortida al teatre TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA LA PLAÇA DEL DIAMANT
reserves : Joan P – Tel 977.64.07.08 Data límit per pagar les reserves : 31.10.2007 NUS

DESEMBRE
1: EXCURSIÓ A la Font de la llúdriga i a la Cova de les gralles. CESM
15: VISITA GUIADA Al Vendrell Centre d’Estudis Sinibald de Mas (CESM) Tel. 627 452 726
16: Hort del Nap a l’Albiol (GATA)
16: sortida AL TEATRE “MAMMA MIA”

DISSABTE, COMARCAL

ÈXIT DE L'ACTE PÚBLIC

Avui a les 12h ha tingut lloc a la Pista del Casal Municipal de Vespella la presentació de la candidatura de l'ABG de Vespella. Han assistit unes 40 persones i han intervingut diferents membres de la llista així com el Fèlix d'Altafulla i el Lluís de la Torre. En acabar hi ha hagut un piscolavis amb truites que han cuinat els membres de la candidatura.

D'altra banda l'ABG-Altafulla demà diumenge serà als MUNTS (10h del matí passeig pels carrers amb Marisa Méndez-Vigo, Jano Francino, Fèlix Alonso i Francesc Farré), al BARRI MARÍTIM (12h Botigues de Mar al costat del Pontet Intervencions de Guillermo Alonso, Marisa Méndez-Vigo, Jano Francino, Fèlix Alonso i Francesc Farré; Taller dansa jazz de Raïssa i actuació de percussió; Partidet obert de Volei-platja).
Finalment demà diumenge també serem a La Pobla de Montornès, al Castell, fent una xocolatada (17h).
Avui dissabte hi ha actes de l'ABG-ALTAFULLA (19h), ABG-TORREDEMBARRA (20h) i de l'ABG-POBLA (19h).

ACTE PÚBLIC

18-V-2007

Comunicat de Premsa

ACTES DE L’ABG-EPM DE DISSABTE

Actes organitzats per l’ABG-EPM en diversos municipis de cara a demà dissabte 19 de maig:

Torredembarra 20h Acte públic al Bar el Casal Municipal (Carrer Capella) amb la intervenció de Jordi Pagès, Lluís Suñé, Iris Gual i Francesc Mercadé.

Altafulla BRISES DE MAR 10:30h del matí zona esportiva Intervencions Marisa Méndez-Vigo, Fèlix Alonso i Francesc Farré Partidet obert de bàsquet amb participació dels candidats VILA CLOSA 21:30h vespre Batucada de percussió amb djembé a càrrec de quartet de músics en cercavila des de La Perla fins la Plaça del Pou (Prèviament, a les 20:30h crida a la festa amb batucada pel passeig marítim fins la plaça dels Vents) 22h del vespre a la plaça del Pou projeccions, narracions, dansa jazz i perfomance Intervencions de Daniel Arrébola, Fèlix Alonso i Francesc Farré Actuació del grup de rumba Gaiaiai

La Pobla de Montornès 12h Distribució de publicitat al mercadet dels dissabtes19h Presentació del programa i de la candidatura a la plaça de l’església. Concert de Marta Alonso.

Vespella 12h presentació del programa i de la candidatura al casal municipal (Masos). Piscolavis amb truita i sangria. Intervindran Fèlix Alonso, Lluís Suñé i Diana Aparicio.

http://alternativabaixgaia.blogspot.com/

http://abgpoblamontornes.blogspot.com/

http://abgrenau.blogspot.com/

http://abgvespella.blogspot.com/

http://www.abg.cat/

NO A LA PEDRERA

El Punt d'avui publica una imatge de l'acte públic de diumenge passat a de l'ABG-Altafulla. També publica que l'ABG-Vespella ha denunciat la Pedrera per estar dins els terrenys protegits per la Xarxa Natura 2000. L'Aquí també se'n fa ressò. El Punt anuncia a la seva agenda electoral que avui pel matí l'ABG-Torredembarra serà al mercadet amb una parada informativa.

HA COMENÇAT LA CAMPANYA

Aquests dies hem estat bustiant el nostre primer FULL. Hi hem inclòs el programa i també les fotos de les candidates i els candidats.

L'ABG INFORMA

ALTERNATIVA BAIX GAIÀ, ABG de Vespella informa als veïns i veïnes del poble en relació a l’últim Butlletí de l’actual alcalde.

Dels 55 punts que exposa com a treball realitzat per ell, 25 tenen relació amb l’arranjament dels camins, neteja, ampliació i asfalt de trams, visibilitat dels revolts, fins l’ampliació i condicionament de la carretera que uneix Altafulla i Salomó, on el Sr. Alcalde, es felicita com a èxit propi, de l’amplària del pont que uneix la carretera de Salomó amb Vespella.
Als veïns que no saben com es porten a terme aquests arranjaments , ni d’on surten els diners, els hi volem dir que l’Ajuntament rep aquests diners de diferents entitats, per a poder portar a terme tots aquests treballs de millora. Per això, NO ÉS CAP MÈRIT, de l’actual consistori, ni de l’actual alcalde, Sr. Daniel Cid, sinó una obligació.
Si descartem les obligacions dels arranjaments i millores de camins, ens queden 25 punts, que també la majoria d’aquests són OBLIGACIONS.

Rehabilitació de la nau de Mas d’en Plana. Es parla de neteja, condicionament de l’exterior. Però el Sr. Alcalde s’ha oblidat d’agrair als veïns de la neteja, pintura i decoració de l’interior de l’ermita.

Obres i millora de l’església parroquial de St. Miquel. Qui paga aquestes millores? El consistori de Vespella, la Diputació de Tarragona, l’església Catòlica? Un cop més és la seva OBLIGACIÓ. El que no entenem és el treball d’ampliació del camí a l’església a costa de destruir part de les parets d’aquest emblemàtic pujol. Existeix cap projecte que l’avali, o és un capritx?. L’erosió és natural però si l’ajudem tant ens arrisquem a perdre-ho tot, entre les esquerdes de les explosions de la pedrera, i la mà extractora de l’home.

Nou cementiri municipal. Saben els veïns alguna cosa respecte a aquesta proposta?, Se’ls ha exposat el projecte? S’ha escoltat el seu parer?. És la Diputació de Tarragona la que pagarà aquest nou cementiri, però som nosaltres, els veïns de Vespella, els que haurem que decidir on, com i quin cementiri volem. Es com si els veïns no tinguéssim res a dir en un tema tant important com aquest. I podem assegurar, Sr. Alcalde, que per a nosaltres SÍ que és un tema important i volem opinar sobre el nou cementiri. Participació ciutadana, i menys ocultisme.

Subministrament de l’aigua. Ens agradaria veure els informes signats pels tècnics on es diu que el municipi pot afrontar el futur amb tranquil·litat en el tema de l’aigua. Volem afegir que la qüestió de l’aigua és molt important, sobre tot per justificar nous permisos d’obres. Li volem recordar Sr. Alcalde, que el canvi climàtic ja el tenim a sobre i que poblacions que fins fa poc tenien riu i molta aigua, en aquests moments tenen mancança.


Y, li volem recordar també, que els recursos hidràulics amb la població actual són suficients fins ara.
Nosaltres no estem en contra de l’ampliació del municipi, però sí que estem en contra de l’especulació. Volem tenir qualitat de vida i volem preservar el nostre entorn d’especuladors.

Volem un creixement urbanístic, sí, però ordenat, tenint en compte les necessitats actuals dels veïns que hem escollit viure a Vespella pel seu entorn tranquil i la seva connexió amb la natura.

Consultori mèdic. Estem al 2007 i se’ns diu que últimament s’ha instal·lat la connexió a internet al consultori. Això és increïble, a 20 quilòmetres de Tarragona i el nostre consultori mèdic encara no tenia connexió a internet. No volem dir que és tercermundista, però sí diu molt de com s’estan portant a terme les coses, en aspectes tan puntuals i necessaris com aquest.
Té l’obligació Sr. Alcalde, de lluitar per aconseguir una connexió a internet gratuïta. No serveix de res dir que tenim banda ampla, perquè això no és únicament un mèrit seu, Sr. Alcalde, sinó també de l’empresa privada que treu rendiment als seus abonats de Vespella

Transport urbà. El tema del transport urbà és molt important i més pensant no tan sols en l’envelliment de la població sinó en l’estalvi energètic conseqüent per a frenar el canvi climàtic. I aquest és un tema que no només depèn de l’Ajuntament de Vespella sinó de la força que es dugui a terme des dels diferents municipis. En aquest sentit, els 7 grups que conformen l’ALTERNATIVA BAIX GAIÀ, amb una gran sensibilitat amb el medi ambient, volem potenciar l’augment del transport públic a totes les poblacions del terme, ampliant sobre tot l’horari que necessita i que demana el ciutadà i no el que imposa la companyia d’autobusos.

Instal·lació esportiva. “La primera instal·lació de moltes que...” On es poden veure els projectes d’aquestes instal·lacions?. Quines noves instal·lacions es preveuen? Altre cop ocultisme. S’esperarà a exposar-los quan ja no es puguin fer al·legacions?. Tenen els permisos de l’ACA? Recordem que aquests terrenys estan dins de la consideració de marge fluvial del torrent per a la preservació de la fauna, flora i la llera i no es pot alterar.
De nou la cura del Medi Ambient i l’Ecologia, oblidats.
Instal·lació esportiva per a qui? Que li expliquin a un grup de veïns de Vespella que es va presentar el dia de la seva inauguració per fer un partit de futbol i es van trobar que l’equip ja estava format per persones que no eren de Vespella, Curiós, no??? Que no hi hagi hagut informació per part de l’Ajuntament per a la creació d’equips dins del poble, que des de que es va inaugurar no s’ha fet CAP partit més, ni s’hagi donat la importància que té la formació d’un equip juvenil amb els veïns, ni s’ha propiciat cap activitat per a nens i joves.



Això si, terres i més terres, sembla que el camp de futbol del que tan orgullós està el Sr. Alcalde, s’hagi convertit en un abocador municipal de terres i runes dels constructors i empreses de la zona. És una pena com s’està portant a terme la política esportiva. Aquest tema podria servir per aglutinar a molts veïns del poble i gaudir de l’esport i de les instal·lacions municipals, que avui per avui estan totalment infrautilitzades.

Barranc de l’entrada a St. Miquel. “Existeix un projecte acabat per a fer un passeig...” Ens agradaria veure aquest projecte i poder opinar. L’únic que tenim són terres i més terres de la construcció que diàriament camions han anat deixant al barranc. Quin benefici en treu el consistori de totes aquests “terres”?

Valors turístics, “potenciar el turisme dels pobles de l’interior ... rutes, cicloturisme, tranquil·litat.., presencia a FITUR...”. Pensem que el Sr. Alcalde, necessita donar la impressió de que tots els temes són a la seva agenda.
Vespella és un petit poble que ha estat amagat durant molts anys, per ser final de carretera, i això ha preservat el seu caràcter rural que, malauradament s’ha perdut a les zones turístiques.
El turista d’interior busca pau, el terreny mimat, no vol veure grues ni formigó, vol passejar per camins i descobrir paisatges, a prop del riu que ens dóna el nom o de les fonts perdudes que ja no el tenen.
Si més no, avui per avui, el turisme rural pot gaudir poc de l’entorn de Vespella.

Racó dels absents. Algú del poble, va poder veure, consultar, dir el que pensava d’aquest Racó? Va haver-hi algun concurs on diferents artistes poguessin oferir el seu art?. Com es va decidir que fos l’actual motiu i no un altre? No entrarem a valorar la part artística de l’obra, però sí en la forma de com s’ha dut a terme. De nou, sense la participació del veïns i veïnes i sense la normal i habitual transparència amb que s’haurien de fer les gestions urbanístiques o artístiques del poble. No podem oblidar que el poble som tots i no només unes quantes persones.
El consistori gestiona, tramita i fa o hauria de fer el que la majoria dels veïns vol, i no al revés, com s’ha fet fins ara.

Treball amb la Agència Catalana de l’Aigua (ACA). És inconcebible que al 2007 encara haguem d’utilitzar fosses sèptiques per a les aigües residuals. Fa temps que el Sr. Alcalde ens diu que en un any, que ja falta menys, que.. El cert és que encara no tenim depuradora ni la connexió, i sembla ser que a Masos de Vespella i els veïns del nucli antic, hauran d’esperar. Creiem que la depuradora és fonamental per a Vespella. No s’ha treballat tan bé, com diu el Sr. Alcalde, ja que l’Ajuntament i Associacions, havien estat convidades per l’ACA i la Generalitat de Catalunya, promogut per Brussel·les per a la implantació de la Directiva Marc se l’Aigua, a la conca del Gaià i el Francolí, i cap membre de l’actual consistori va fer presència a cap de les reunions de treball i informatives. Vespella únicament va ser-hi gràcies a la participació de Kaleidoscopio.


Per altra banda, tenim la neteja sense control que s’ha fet a la llera del torrent. Es podrà saber si es va demanar permís? Sabem que l’ACA, si més no, la de Barcelona ha obert un expedient a l’Ajuntament per aquest motiu.

Pla d’ordenació Urbana Municipal, (POUM). Per a nosaltres aquest és un tema primordial, fonamental. I sembla ser que per al Sr. Alcalde, no és tan important, donat que només li dedica 3 línies, curiós, no?
Tots els veïns del poble estem molt interessats a participar en aquest POUM, com s’ha fet a diferents pobles de Catalunya, així s’evitarien querelles i enfrontaments posteriors, ja que tothom participaria en l’elaboració.
NO VOLEM ESPECULACIÓ NI ABÚS IMMOBILIARI. Volem compartir i debatre el proper POUM. Perquè marcarà l’abans i el després de les nostres terres. Som moltes les persones que vam decidir fa anys venir a viure a Vespella, cansats del soroll, el consum, de la pol·lució, de l’abús immobiliari,... persones que cultiven la terra i volen continuar amb el treball agrícola i ramader.
No volem, ara que ja no queden terres per a construir a la costa, que quatre especuladors ens inundin amb les construccions. No ens beneficiaran en res. Al contrari, més gent, menys aigua per a tots, més trànsit a la carretera, més deteriorament del medi ambient, menys serveis...
Volem un creixement RACIONAL, on prevalgui la qualitat i no la quantitat. I, per això, el POUM, es mereix més de tres línies. Es mereix tot el temps necessari per a decidir conjuntament i coordinar i respectar els interessos de tothom.

ALTERNATIVA BAIX GAIÀ, ABG de Vespella, vol que el proper consistori sigui de tots, que els veïns i veïnes tinguin coneixement en tot moment del que es fa i es vol fer, amb total transparència i que tinguin possibilitat d’oferir alternatives i raonar-les.
Estem per la participació ciutadana.

ENS DONEN LA RAÓ

Aquesta setmana hem rebut carta de Medi Ambient. En aquesta carta reconeixen que la Pedrera està inclosa dins la Xarxa Natura 2000 i que s'han iniciats accions legals per al seu tancament.

SOPAR D'INICI DE CAMPANYA

El proper dijous dia 10 de maig al vespre les 6 candidatures de l'Alternativa Baix Gaià convoquen una fideuà popular a Torredembarra. Preus populars. Cal apuntar-se amb antelació a l'adreça electrònica jsmbaixgaia@hotmail.com. Places limitades (100 persones). Després ens distribuïrem per tots els racons de la comarca per enganxar els respectius cartells electorals. Participa! Fem pinya!

CAL MANCOMUNAR ELS SERVEIS

Baix Gaià és comarca
Una proposta concreta i oberta per al debat

Edita: Alternativa Baix Gaià
Textos: Pau Roig i Jordi Suñé.

1) Introducció:

Teniu a les mans una proposta concreta i oberta al debat per a una futura mancomunació de serveis als pobles que formen el Baix Gaià. Aquest treball és fruit de moltes reflexions expressades en veu alta i altres en veu baixa a revistes, entitats, tertúlies i debats que s’han esdevingut aquests darrers anys.

Amb la imminència de grans canvis en l’organització territorial de Catalunya hem cregut oportú recollir i repensar les idees i les experiències que funcionen a nivell de comarca. Creiem que si no movem fils i no surt aquest debat als mitjans de comunicació perdrem el tren de la unió d’esforços i de l’estalvi econòmic que pot representar la futura comarca del Baix Gaià.

En aquest opuscle hi trobareu materials per al debat però també per a la informació. El futur proper és més obert del que sembla i la ciutadania i les entitats hi tenim molt a dir. Cal aprofitar la vivesa de la nostra societat per acabar de donar un impuls definitiu a aquests pobles per tal que assoleixin el desenvolupament i el benestar que desitgem.

Amb aquest context plantegem de manera agosarada, i humil alhora, un canvi radical en l’organització administrativa dels nostres pobles. Ho plantegem des d’aquest opuscle, des de la “gira” de presentació de la nostra proposta, des de les cartes d’opinió publicades als diferents mitjans, amb els cartells de benvinguda que hem col·locat a les entrades de la comarca (BENVINGUTS AL BAIX GAIÀ!), amb l’edició de la postal on es resumeix aquesta campanya, amb l’edició de l’enganxina BAIX GAIÀ ÉS COMARCA, etc.

Volem agrair la col·laboració desinteressada de tots ciutadans de la comarca que han tingut la paciència de revisar el text i fer moltíssimes aportacions. Aquest treball col·lectiu ha enriquit enormement el text inicial. Per últim, volem afegir que tenim la intenció de reeditar aquesta “proposta” una vegada finalitzem la roda de presentacions pels pobles amb tota la informació que recollim dels debats oberts i del que ens vulgueu fer arribar a través de qualsevol dels mitjans dels que disposem.

2) Marc físic i geogràfic

El Baix Gaià està ubicat al tram final del Gaià, aproximadament a partir del massís (Renau-Salomó), que apareix després de la plana del Mig Gaià (Vilardida), fins a la costa. El pic més alt és la Mola (317 m) de la Pobla de Montornès. Altres punts alts són Mas d’en Blanc (254 m) a Vespella i la Plana del Xim (271 m) entre Roda de Berà i Bonastre.

Tal com indica Diego López, “els límits del Baix Gaià són discutibles, cosa bastant freqüent quan es tracta de delimitar territoris que ocupen una posició fronterera entre dues comarques.”

El riu Gaià uneix aquests pobles, els aproxima i els dóna la identitat. Neix a Santa Coloma de Queralt i desemboca al costat de Tamarit.

La franja costanera és molt important i va des de la Punta de la Móra fins a la platja de Roda de Berà, passant per Tamarit, la desembocadura del Gaià, la platja del Canyadell i els Muntanyans de Torredembarra-Creixell-Roda.

Toni Bara explica la importància dels ecosistemes que hi ha al Baix Gaià en aquests termes: “Destaca en aquesta zona l’elevada heterogeneïtat d’hàbitats, relativament ben conservats o que encara conserven prou capacitat de regeneració, molts dels quals protegits per la normativa comunitària. Hi caldrà esmentar doncs: el riu pròpiament amb les comunitats de ribera associades (salzedes, alberedes, canyissars…), que encara es mostren vigoroses en diferents sectors situats entre Montferri i el pantà d’El Catllar, quan el riu ja deixa de ser riu, penya-segats amb les seves corresponents comunitats rupícoles vegetals i animals, màquies i alzinars (Quercetum ilicis galloprovinciale i Querco-lentiscetum) en procés de maduració -amb la presència destacable d’alguns alzinars que sorgeixen molt vigorosament i associats amb roures en els terrenys abandonats més fèrtils, resseguint comellars i vores de torrents-, amplis murtars amb margalló (Querco-lentiscetum), els baladrars (Rubo ulmifolii-Nerietum oleandri) més septentrionals d’Europa –determinats entre Ardenya i Altafulla-, i, conreus de secà i regadiu amb el seu ric patrimoni antropològic associat.”

Es tracta, doncs, d’una zona de clima mediterrani, que encara conserva espais oberts que no han estat construïts. Això també ha permès l’existència d’un petit percentatge de pagesos, molts dels quals a temps parcial, que treballen la terra de secà i també l’horta. Hi ha cooperatives agrícoles a La Pobla de Montornès, La Nou de Gaià, La Riera de Gaià, Salomó i El Catllar.

L’any 1989, encara es conreava el 33% de la superfície del Baix Gaià. Aquests darrers 15 anys, però, s’han abandonat molts camps. Una dada força il·lustradora és el canvi produït a Torredembarra. L’any 1982 tenia més de 400 hectàrees llaurades i l’any 1999 amb prou feines passava de les 100. Segurament si tinguéssim dades del 2005 encara s’haurien reduït més.

De la mateixa manera, la ramaderia i la pesca també han vist reduïdes les seves activitats.

Pel que fa a la indústria, han anat desapareixent les mitjanes empreses (CEMSA, PIRELLI, LLOVET, CORTASA, etc.) que feien que el sector hagués estat molt important. És un procés que té el seu paral·lelisme amb la resta de Catalunya on, percentualment, la mitjana de treballadors per empresa ha disminuït considerablement els darrers anys. Aquest fenomen ha arribat acompanyat d’una precarització d’una part important dels contractes de treball. Actualment hi ha tres zones industrials: una a Torredembarra, una a La Riera de Gaià i l’altra a Roda de Berà. Sembla ser que a Altafulla n’hi ha una altra en projecte.

El sector serveis és força important, reproduint-se l’estructura actual dels pobles de la costa catalana. Aquest sector també ha guanyat importància a arreu de Catalunya, seguint el model que s’imposa a Europa.

Actualment el sector que té més força és el de l’habitatge, amb una gran implantació d’immobiliàries. El procés de creixement urbanístic afecta no només a la línia de pobles costaners, sinó també els pobles d’interior. Malgrat la major oferta d’habitatge el creixement dels preus sembla imparable. El preu per metre quadrat d’un pis d’obra nova a Torredembarra supera els 2200 euros de mitjana. Aquesta xifra supera la mitjana de les comarques de Tarragona (1888 €/m²) i de ciutats com Salou, El Vendrell, Vilaseca, Alcanar, Reus o Tarragona.

El creixement demogràfic es deu bàsicament a dos motius: l’immigració, magrebina i sud-americana principalment, i l’arribada de ciutadans de l’àrea metropolitana de Barcelona. L’augment de població a nivell comarcal en el període 1991-1996 va ser d’un 35%. També disposem dades de Torredembarra que indiquen que entre el 1979 i el 2003 la seva població va augmentar un 125,6%, mentre que a la resta de Catalunya l’augment va ser d’un 9,2%.

No són fets aïllats dels nostres pobles sinó que afecta també a la zona del Penedès. A Vilafranca, per exemple, “bona part de les noves promocions d’habitatges no són adquirides per vilafranquins ni penedesencs, sinó per veïns del Baix Llobregat i el Barcelonès.” Aquest fet és tant estès que es promocionen els nous habitatges a l’àrea de Barcelona. Allí els preus del metre quadrat són molt més cars. La conseqüència és prou coneguda: una gran quantitat de famílies fugen de Barcelona per viure a zones relativament properes com Igualada, el Penedès o el Baix Gaià.

Sembla ser que la qüestió no rau únicament en el creixement de la població. Caldria afegir-hi un altre tema. Més enllà de les inversions que puguin fer les famílies, hi ha un fenomen important d’especulació i de blanqueig de diner negre a través de la compra de propietats. Tot plegat se’ns presenta com un espectacle galdós amb ferum a desordre, manca d’autoritat política i connivència amb la il·legalitat.

3) Marc polític

El Baix Gaià té una població d’uns 30000 habitants, sense comptar amb les oscil·lacions de l’estiu que fan ampliar notablement aquesta xifra, repartits de la següent manera: Altafulla 3.828 habitants, El Catllar 3.070, Creixell 2.411, La Nou de Gaià 409, La Riera de Gaià 1.203, La Pobla de Montornès 1.882, Roda de Berà 4.221, Salomó 351, Torredembarra 13.302 i Vespella 241 habitants. Hi ha dos nuclis agregats a La Riera, que són Virgili i Ardenya, i un altre que pertany al terme de Tarragona, que és Ferran.

Pel que fa a la superfície, la distribució és la següent: Altafulla 6,94 km², El Catllar 26,39 km², Creixell 10,38 km², La Nou de Gaià 4,30 km², La Pobla de Montornès 12,27 km², La Riera de Gaià 8,97², Roda de Berà 16,23 km², Salomó 12,24 km², Torredembarra 8,58 km² i Vespella 18,25 km².

Actualment està ubicat administrativament dins la comarca del Tarragonès. Caldria afegir un poble del Baix Penedès, si comptéssim amb la possibilitat d’incloure Bonastre. L’any 2000 l’ «Informe Roca» recomanava que una futura reordenació territorial hauria d’incloure aquesta població al Tarragonès. Els motius que els van portar a aquesta conclusió és que Bonastre es relaciona molt amb Roda de Berà i que estadísticament té més fluxos de moviment “residència-treball” cap al Tarragonès més que no pas cap el Baix Penedès. A tall d’anècdota cal dir que Bonastre es decantà el 1932 a favor de la creació d’una comarca amb els pobles del voltant de Torredembarra.

Un altre debat és si quedaria inclòs dins el marc social i geogràfic de la nostra comarca la zona occidental de l’antic terme de Tamarit. També cal parlar de pobles com la Renau, sobretot si tenim en compte la importància que té el curs del riu per fer la divisió comarcal. Si parlem d’Alt, Mig i Baix Gaià no hi ha dubte que aquest petit municipi aniria al Baix.

Dins el Tarragonès participem al Consell Comarcal. Ara mateix hi ha consellers de tots els pobles del Baix Gaià, excepte de La Riera de Gaià. També tenim una minsa participació al Consorci del Camp de Tarragona, amb una nul·la coordinació entre tots els pobles de la nostra petita comarca. També participem de la Diputació de Tarragona.

4) Antecedents històrics

Els pobles del Baix Gaià han tingut una relació històrica i natural continuada. Per posar un exemple podríem parlar de l’època en que el Gaià era la frontera amb la zona musulmana i es van construir castells i fortificacions per vigilar i defensar-se de les possibles incursions. Un altre exemple és la seva pertinença conjunta, a partir del segle XI i fins el segle XVIII, al Penedès.
Torredembarra és un dels punts de trobada més importants de la comarca: és la població més gran i rep moltes vies de comunicació. Històricament, Torredembarra tenia duana marítima i, a partir de 1865, accés a la línia de ferrocarril Tarragona-Martorell. Tal com explica Anguera, “A començaments del segle XX es mantenia la seva condició de capital de rodalia amb notari, oficial de duanes, guàrdia civil, carrabiners, subaltern de marina de guerra i administració de loteries.”
I com explica Nel·lo “La idea que, quan Catalunya assolís alguna forma d’autogovern, caldria establir una organització territorial pròpia, adaptada a les necessitats del país i dels seus ciutadans, fou, des dels seus inicis, una de les constants del catalanisme polític”.
Així és que, quan es va poder, a Catalunya es va establir una divisió territorial pròpia basada en les comarques i, més tard, amb les vegueries.

Va ser durant la dècada de 1930 quan la necessitat d’organitzar Catalunya en comarques es va imposar per si sola. Es va obrir un procés on es realitzaren diferents estudis, partint de diversos criteris, –denominacions que la gent usava popularment, el lloc on anaven a mercat, etc- per tal de descobrir com podria ser aquesta nova organització comarcal. Es tragueren conclusions: es trobaven davant d’un panorama molt fragmentat, degut a una gran abundància de denominacions localistes amb potencialitat de comarca (més de dues-centes) i també una gran dispersió de llocs a on la gent anava al mercat, per exemple.
Així i tot, durant la II República es va aconseguir. I en el procés dues de les poblacions de la rodalia, Torredembarra i Vespella, es van manifestar a favor de crear una comarca pròpia. A la il·lustració podeu veure la carta que enviava l’alcalde de Torredembarra, Josep Rius, l’any 1931, als altres alcaldes de la zona per preguntar l’opinió que tenien sobre la possibilitat de crear una comarca pròpia.
El nom de “Baix Gaià”, però, encara no apareixia per enlloc. Però, com diuen, “el nom no fa la cosa”, i la “cosa” feia temps que funcionava de manera natural. El Baix Gaià forma part de la Catalunya Nova però vinculada històricament amb el Penedès. Posteriorment, amb la reorganització administrativa se’ns va ubicar al Camp de Tarragona i més concretament dins el Tarragonès. Malgrat tot, el nostre partit judicial continua sent el del Vendrell. Aquesta unitat natural hi era i es va demostrar en el debat esmentat.
Com a referències històriques de la nostra vinculació amb el Penedès trobem que des del segle XI, en temps de Ramon Berenguer III, els musulmans no pogueren passar la frontera de Tamarit de Mar, lloc on començava el comtat de Barcelona, i acabada la reconquesta (1304), al reconstruir el país, la zona del Baix Gaià quedà dintre de la vegueria de Vilafranca, fent frontera amb la de Tarragona. Aquesta vegueria es mantingué fins l’arribada de Felip V, quan es van substituir les vegueries per corregiments, quedant la costa del Baix Gaià (Altafulla Torredembarra i Roda-Mar) al Corregiment de Tarragona i la part interior al Corregiment de Vilafranca. Sembla ser que el motiu que va fer incloure el nostre tram de costa a Tarragona era augmentar els ingressos del corregidor de Tarragona, molt minsos per la petitesa del seu territori i, és clar, no adients a una capital de província.
Més enllà de factors político-organitzatius, hi ha autors que es plantegen el tema des d’un vessant geogràfic. És el cas d’Albert Virella que defensa que no hi ha límits geogràfics prou clars entre el Penedès i el Camp de Tarragona i s’acaba plantejant el perquè no s’empra el Gaià com a “frontera”.
En el procés de transició cap a l’actual monarquia parlamentària el carrer va viure un moment d’ebullició i, a l’hora, de recuperació de la història i de les tradicions. A principis dels anys 80 del segle XX diversos ciutadans vinculats a la recuperació esmentada, i impulsors dels centres d’estudis d’Altafulla i de Torredembarra, van començar a ubicar els seus treballs en el context del Baix Gaià, anomenant aquest espai del món amb aquest terme. D’aquesta manera doncs, s’havien observat les connexions entre aquests pobles i la conseqüent necessitat d’impulsar recerques en aquest àmbit.
La primera entitat, de la qual en tenim constància, que va emprar el terme de Baix Gaià a la seva denominació va ser el Col·lectiu Independentista del Baix Gaià, per allà els voltants del 1985-1986.
El terme i la idea va rebre l’impuls definitiu a partir del 1994 amb l’aparició de diversos moviments socials que han partit d’aquesta realitat comarcal. Alguns exemple podrien ser el Col·lectiu Independentista El Timbaler del Bruc, la Coordinadora Salvem el Gaià, la Plataforma Baix Gaià, la revista El Timbal, les Bitlles del Baix Gaià, la Comissió Correllengua Baix Gaià, la Xarxa Ciutadana per l’Abolició del Deute Extern del Baix Gaià, la Penya Enduro Baix Gaià Drapsasac, Joventuts Socialistes Tarragonès-Gaià, etc.
A nivell polític, els moviments han estat força tímids. Cal destacar la trobada d’alcaldes per aturar l’enllaç al TGV i alguns dels serveis que ja funcionen a nivell de Baix Gaià, com ara la deixalleria, els instituts, el Centre d’Antenció Primària o la ZER Baix Gaià. També cal destacar els projectes a mig fer com ho són Altafulla Ràdio, la ràdio del Tarragonès Nord; la Mostra de Circ al Baix Gaià Pleniluni; o la coordinació de les regidories de turisme per demanar a la Diputació finançament per promocionar la comarca dins el context de l’etiqueta Costa Daurada (2005).
A principis de l’any 2002 va aparèixer a la premsa que 8 municipis del Baix Gaià preparaven amb l’Ajuntament de Tarragona i amb el Consell Comarcal un estudi conjunt, per incloure’l dins el pla territorial del Camp de Tarragona, per veure quines prioritats urbanístiques i turístiques havien de ser les prioritàries. No hem tingut cap altra notícia al respecte.
Últimament sembla que es mouen fitxes. S’ha creat la primera regidoria específicament per treballar temes relacionats amb el Baix Gaià. Ha estat a la Nou i el seu regidor impulsor és Xavier Vila Purtí, que també s’encarrega de Promoció Econòmica, Turisme i Medi Ambient.
Cal destacar la reunió dels alcaldes d’Altafulla i Torredembarra del mes de gener de 2005 on van tractar diverses problemàtiques comunes i van llençar la idea de tirar endavant amb la creació del Consell d’Alcaldes del Baix Gaià. Això suposaria un pas endavant i pioner.
Malgrat hem esmentat referències històriques, lligams socials i unitats geogràfiques, com veureu, la nostra proposta es basa en qüestions econòmiques, en l’eficiència i en la lliure associació. Són, doncs, raons polítiques: buscar solucions, arbitrar el creixement, planificar, cooperar. Aquests termes, i altres d’aquest tarannà, són els que trobareu en aquest text. Per tant, tampoc és « qüestió de noms ». El que és ’important, creiem, és el fet de mancomunar-se.
5) El debat actual

El procés de reordenació territorial continua obert. Hi ha diversos motius. Els agents que van protagonitzar la transició van tenir més feina en resoldre altres aspectes o bé no es van voler posar damunt la taula un tema polèmic. Així es va imposar la solució de mantenir dues estructures organitzatives: l’estatal, formada per províncies, i l’autonòmica, que en un futur pogués engegar la Generalitat.

CiU va establir una llei d’organització territorial, feta sense consens, el 1987, amb dues petites reformes posteriors, que consagrava aquest model de coexistència províncies comarques. En aquesta nova sortida quedaven totalment oblidades les vegueries, que agrupaven les comarques de les diferents zones, establertes el 1936.

L’actual llei comarcal deixa molts municipis sense representació als Consells Comarcals, empra un sistema electoral que no és proporcional al nombre d’electors, no dota de finançament als Consells i no defineix prou les seves competències.

Queda clar que és necessària una reforma de la llei. L’“informe Roca” apuntava, en aquest sentit, que caldrà convertir els Consells en un punt de cooperació dels municipis, en un ens més representatiu, més municipalista i més flexible.

El conseller de governació del tripartit català, Josep Carretero, prepara una reordenació territorial. En aquest projecte destacarà la creació de noves comarques i l’impuls de les vegueries.

6) PROPOSTA CONCRETA:

6.1.- Necessitat de mancomunar serveis

A les ciutats poden recaptar grans quantitats de diners per finançar grans projectes culturals, d’infraestructures, de transport, etc. En canvi, els pobles, proporcionalment, comptem amb les mateixes necessitats socials, culturals i econòmiques però no tenim els mitjans. Seguint la llei de la lògica, una unió d’esforços suposaria oferir uns millors serveis, més quantitat, més diversitat i més rapidesa en la seva implantació. Alhora, es podrà fer front a projectes que afectin a la comarca i que no estiguin ben planificats i justificats.

Hem intentat estructurar el text en diferents àmbits d’acció per fer més entenedora la lectura. Malgrat això, els temes es relacionen i hem procurat evitar les repeticions.

6.2.- El dèficit dels ajuntaments

Els Ajuntaments estan endeutats. Donen molts serveis i tenen poques vies per finançar-se. A més, massa sovint, la gestió dels diners públics no s’ha guiat per criteris d’efectivitat. En principi endeutar-se no és dolent. El cas és que la inversió sigui positiva per als ciutadans i el deute sigui suportable.

El cas s’ha agreujat amb la quasi desaparició de l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE). A canvi l’Estat no ha aclarit com els Ajuntaments poden mantenir les seves despeses sense aquesta font d’ingressos. Últimament han aparegut a la premsa informacions que apunten cap a un ingrés des de l’Estat cap als Ajuntaments de 120 milions d’euros, que cal afegir als 611 milions ja ingressats. Les negociacions continuen a dues bandes: Estat-municipis i segurament s’aprovaran nous recursos.

Una mesura positiva ha estat posar límit al deute d’una corporació municipal. Així, una entitat bancària no pot deixar diners a un Ajuntament quan aquest té un deute superior específic. Cal dir també que es preparen noves mesures per ordenar el finançament de les administracions locals.

Si hi ha dèficit, millor repartir les despeses. A més, les administracions ens tindran més en compte a l’hora de repartir ajudes.

6.3.- Sanitat

Actualment ja compartim l’ Àrea Bàsica de Salut de Torredembarra. Malgrat tot, els espais han quedat petits i obsolets per la gran demanda i per l’oscil·lació de la població (caps de setmana, estius, etc.). Ajuntant esforços podríem pressionar per tal d’aconseguir noves infraestructures i descentralitzar aquests serveis sanitaris.

6.4.- Comunicacions

Els dèficits en la xarxa de comunicacions són evidents. Necessitem transport públic i una racionalització de les carreteres. S’ha badat massa i tenim una variant absurda i mal pensada. A més, les comunicacions estan pensades per desplaçar-se a Barcelona i, en canvi, s’estan produint molts desplaçaments cap a l’interior (zona de Lleida).

L’autopista AP-7 ha de ser gratuïta des del Vendrell fins a l’Hospitalet, com a mínim, sense haver de recollir tiquet. Si no, continuaran les situacions de perill dels conductors que fan la picaresca de sortir, girar en llocs il·legals i tornar a entrar per agafar el tiquet. I l’antiga N-340 (Altafulla-Torredembarra) ha de ser una gran Rambla amb aparcaments, zones arbrades, etc.

La xarxa de carreteres interiors és obsoleta. Les carreteres de La Riera a El Catllar i de La Riera a Salomó estan en mal estat i sovint ens hem preguntat si s’han d’arreglar i com: s’han proposat dues alternatives, la primera és reparar l’asfalt danyat conservant la carretera original, i l’altre es fer una nova carretera que sigui més recta. Però aquesta opció, que sembla llaminera a primera vista, presenta greus problemes al nostre entendre. Torredembarra, especialment, ha estat un niu d’especuladors, arribats o apareguts els darrers 10 anys, que ara busquen fortuna als pobles del voltant. Fer la carretera nova podria atreure de forma massiva els especuladors cap aquestes poblacions, afavorint encara més el creixement descontrolat d’urbanitzacions. El que potser ens hauríem de plantejar és si podem assumir el ritme en què ho estem fent. Per altra banda, aquest tipus de carretera seria molt menys respectuosa amb el medi ambient. Així doncs, està clar que s’ha d’aplicar alguna d’aquestes solucions però tenint en compte la voluntat i l’interès dels ciutadants dels pobles afectats. Cal planificació i debat “mancomunat” per arribar a la millor solució.

El ferrocarril és un mitjà que ha esdevingut primordial. Només cal tenir en compte dades com aquesta: En el període 1986-1996 els fluxos de desplaçaments cap a Barcelona des del Baix Gaià han augmentat, amb tendència a accelerar-se, un 731,6%. L’estació de Torredembarra va acollir 349.000 passatgers durant el primer semestre de 2005, la qual cosa suposa un increment d’un 11,15% respecte del mateix període de l’any anterior. L’any 2004 aquesta estació ja va tenir un augment d’un 5% respecte el 2003. En canvi, la situació actual és ben curiosa. Fa uns anys els nou municipis tenien estació de ferrocarril i avui ja només funcionen les de la línia València-Barcelona i les de Salomó i Roda. Alguna cosa s’hauria de fer amb les estacions i amb les línies abandonades.

Cal arranjar les estacions, integrant-les als pobles, amb aparcaments i arbrat. I amb les estacions abandonades cal arribar a acords per a trobar-ne un bon us. No creiem que sigui una bona solució tirar-les a terra com va passar amb la del Catllar. Plegats podrem pressionar amb més força perquè RENFE garanteixi els serveis que ens pertoca.

Pel que fa a l’autobús hem d’esmentar les necessitats creades amb el creixement. Com hem dit, la evolució demogràfica del Baix Gaià està condemnada a un gran creixement en poc temps, degut també als Plans Generals que hem heretat dels anteriors governs i que, alguns d’ells, no es podran revisar per llei fins d’aquí uns anys. Això ens obliga a oferir un transport públic que garanteixi la fàcil circulació per la comarca, a través de les seves poblacions. La relació que els ciutadans han tingut i tenen entre ells, tot i ser de diferents pobles, crea la necessitat social d’aquest tipus de transport, que haurà de ser garantida, especialment aconseguint interconnectar els serveis bàsics i altres punts d’especial interès per als ciutadans com: el CAP, el mercadet ambulant, col·legis i instituts, estacions de tren i urbanitzacions.

Algunes possibles solucions podrien ser:
· Que l’actual línia del Penedès que passa per la costa garanteixi les parades que siguin necessàries.
· Que les línies locals que ja existeixen i les que es volen crear es converteixin en una Xarxa que tingui parada a tots els pobles del Baix Gaià: Torredembarra, Altafulla, La Riera de Gaià, El Catllar, Roda de Berà, Bonastre, Creixell, Salomó, Vespella de Gaià, La Nou de Gaià, La Pobla de Montornés, Ferran, Ardenya, La Móra i els Molnars.
· Negociar descomptes i abonaments. Bitllet únic.

La xarxa de camins garanteix l’arribada als llocs de treball dels pagesos, però també són emprats per passejar, com alternativa a alguna carretera embossada, etc. És a dir, que ens trobem davant uns espais multiusos i una sèrie de desperfectes que cal arreglar. Però com els arreglem? Ens trobem altre cop davant contradiccions de necessitats, ja que els pagesos necessiten tenir els camins asfaltats per tal d’evitar accidents mortals però per altra banda pretendre un turisme més sostenible i de més qualitat, faria necessaria la preservació de camins per tal de crear les rutes i excursions necessàries. La solució, sembla que passa, per analitzar quins camins necessiten ser asfaltats degut a la activitat agrícola, sense oblidar que s’ha de preservar una altra part que estigui lliure de tal activitat per al gaudi i el foment d’un turisme que no sigui agressiu per al entorn en els que vivim totes i tots: els boscos del Baix Gaià. I una altra vegada arribem al mateix punt: El debat i la planificació “mancomunada” poden ser una bona sortida.


6.5.- Turisme

A nivell de turisme podem aconseguir una etiqueta pròpia basada en el nostre propi potencial: patrimoni històric, natural i social. Alhora podríem ajuntar esforços per fer una promoció a fora que s’adigui al que podem oferir. És a dir, si no disposem d’una xarxa d’hotels connectada a les multinacionals del sector, no cal malbaratar diners anunciant-se en certs llocs. Actualment, els diners que des de la Diputació s’inverteixen en la promoció de l’etiqueta “Costa Daurada” després no reverteixen del tot en els pobles del Baix Gaià. Per tant hem de crear una sèrie d’instruments per atreure el turisme, basant-se en la costa, que és un atractiu per si sol, però oferint els encants de l’interior (espais naturals, riu, ruta de castells, camins, gastronomia, etc.). Es podria crear una societat mixta (pública i privada) o un patronat per a la promoció dels nostres municipis, creant una central de reserves.

A més, les dinàmiques del turisme nacional i internacional canvien i si el que volem és una economia forta ens caldrà diversificar l’oferta i apostar per un turisme diferent. És clar que la nostra base poden ser les platges. Són un atractiu per si mateixes. Caldrà garantir places per dormir, per aparcar, llocs d’esbarjo etc. Però creiem que cal apostar fort per oferir activitats i possibilitats a tot el territori. Així mateix, es podrien editar guies gastronòmiques comarcals, rutes de camins, rutes dels castells, rutes de restes romanes, etc. Caldria coordinar tots els espais d’interès per oferir conjuntament serveis de guies, de visites, etc. Estem pensant en El castell de Tamarit, la Muntanya de Sant Joan i la Punta de la Móra, El Bosc de la Marquesa, el Mas de Grimau, El Mèdol i els boscos de Mas Cusidó, Mas Rabassa, Gurugú, Mas Rafel, Mas Enric, l’entorn de l’Ermita de Sant Antoni d’Altafulla, el castellot, la Torre de la Vella, antics molins, el Massís d'Albinyana – Bonastre, els Salats i Muntanyans de Torredembarra, Creixell i Roda, Roc de Sant Gaietà i Roquer de Torredembarra, Franja marina litoral (les Antines de Torredembarra, els fons de la Punta de la Móra), desembocadura del riu Gaià, etc.

6.6.- Mitjans de comunicació
Després de diversos intents, dels quals alguns encara continuen, aquest espai comunicatiu propi que podrien ser els nostres pobles no s’acaba de consolidar.
Proposem mancomunar mitjans de comunicació per motius pràctics i de sentit comú. Seria útil i més econòmic mancomunar serveis de comunicació a nivell de Baix Gaià, que no pas deixar que vagin apareixen propostes petites que emeten en paral·lel continguts semblants. En aquest sentit, es podria impulsar la ràdio d’Altafulla com a Ràdio del Baix Gaià, aconseguint així un millor finançament per si mateixa. Per altra banda, donaria una millor resposta a les necessitats d’uns serveis informatius que empressin l’espai del Baix Gaià, que, curiosament, no acostumen a ser notícia de la premsa tarragonina. En el mateix sentit, proposem també la creació d’una televisió local pròpia, que es podria tirar endavant amb la col·laboració de tots els pobles. Aquestes dues iniciatives i d’altres es podrien gestionar des d’un patronat conjunt.
6.7.- Residus

Amb la premissa que cal corresponsabilitat en la gestió del territori els nostres propis residus s’haurien de gestionar des d’aquí. Així mateix es podria fer amb un procés el màxim d’ecològic possible, intentant arribar a la creació únicament de l’anomenat residu mínim. En aquest sentit es podria gestionar una planta de triatge i una planta de compostatge, donant així un servei global a la brossa.
Amb tot, la població es veuria més implicada amb una problemàtica que actualment desapareix a cop de talonari. La realitat però amaga una gestió deficient que va en detriment de la nostra qualitat de vida i del medi natural.
A més es podria coordinar tota la publicitat, disseny de contenidors, etc.

6.8.- Ocupació, Treball

A nivell de treball, les borses que gestionen empreses i aturats a nivell municipal es podrien ajuntar i serien molt més útils i àmplies. A partir d’aquí les possibilitats que s’obren són moltes: crear un viver d’empreses, un ens d’assessorament, etc. D’altra banda es podrien coordinar i planificar millor les zones industrials, impulsar la projecció exterior de les nostres empreses, ampliar i consolidar els circuits comercials i constituir una mena de consell econòmic-social que repensés les polítiques en aquest camp.

En cas d’impulsar una etiqueta turística pròpia, hi hauria una revitalització del sector, creant-se noves empreses i nous llocs de treball. Aquest moviment també beneficiaria al petit comerç i la resta d’empreses existents. Cal preparar-se tant a nivell de coordinació com a nivell de formació.

Cal un esforç per diversificar l’oferta de treball. És molt perillós dedicar-se majoritàriament a la construcció. Cal tenir en compte les dades que apunten cap una possible bombolla immobiliària. En aquest sentit s’ha publicat un estudi de la Caixa de Catalunya on es demostra que a Catalunya la construcció d’habitatges supera un 61% la demanda. Per això caldrà atreure indústria no contaminant a les zones industrials i diversificar els serveis.

6.9.- Urbanisme i habitatge

La tendència a créixer de l’àrea de Barcelona està reproduint un model anomenat pels geògrafs com ciutat difusa (fuzzy city). Les seves característiques són la fugida de la ciutat estricta d’un gran nombre de població però que s’estableix en punts propers i ben comunicats. També cal destacar les dificultats d’un bon finançament, la poca sostenibilitat ecològica i els problemes per a que hi hagi una bona eficiència de l’administració. És un urbanisme que ocupa molt de territori i que exigeix una mobilitat constant de les persones, ja que les « xarxes de relació abasten ja la totalitat del territori, i fan possible que tot aquest territori pugui esdevenir ciutat ».

Davant d’aquesta situació el Baix Gaià es veu afectat de ple. El creixement s’està fent de pressa i massa sovint sense comptar amb els serveis bàsics per donar cabuda a les noves demandes. De retruc el preu de l’habitatge s’ha disparat per la creixent demanda. Mentre el creixement de la població està estancat, els habitants del Baix Gaià no paren d’augmentar.

D’altra banda la mitjana de persones que viuen en un habitatge al Baix Gaià és de 0,87 persones, mentre que a la resta de Catalunya és de 2,1. Malgrat això, el ritme de construcció de nous habitatges (augment del 9,55% en el període 1991-1996) supera la mitja catalana (6,73%).

Cal tenir en compte l’”exemple” donat per Torredembarra : mentre que la densitat d’habitants per km² a Catalunya és de 192, a Torredembarra és de 1430. També és paradigmàtic esmentar els casos de Creixell i de Roda de Berà pel que fa a l’ús extensiu del territori per urbanitzar. Cal tenir present que Roda no va tenir un marc normatiu fins el 1988, després d’haver iniciat el procés urbanitzador l’any 1962.

Aquesta situació demana un projecte de comarca, uns governs forts i una societat civil mobilitzada. Cal estudiar i fiscalitzar molt bé el territori, establir prioritats i dirigir el creixement.

6.10.- Joventut

Des de la perspectiva de la joventut es podrien impulsar multitud de cursos de formació, projectes de lleure, processos de participació per impulsar habitatges socials, xarxes d’intercanvis, coordinació dels punts d’informació juvenil, intercanvis entre grups musicals, etc.
Davant l’actual situació de l’impuls del lleure consumista per part de les grans empreses transnacionals i de les administracions es podria apostar fort per la promoció de creació d’esplais, agrupaments escoltes, camps de treball i tot allò que té a veure amb un lleure constructiu i alternatiu.

6.11.- Cultura

De la mateixa manera, amb els aspectes culturals hi hauria molta feina a fer. Apuntem algunes possibilitats:
· Coordinar els espais, fent un inventari del que tenim a nivell comarcal. Apuntar-ne les adreces, telèfons, mides, característiques, etc. i fer-ne una classificació segons el seu possible ús. Es podria editar la guia o penjar a internet, per exemple.
· Crear un espai virtual a internet com a punt de trobada i d’agenda de les activitats
· Coordinar agendes d’activitats.
· Impulsar una xarxa de biblioteques a nivell de comarca.
· Restaurar patrimoni i fer activitats per difondre’l.

6.12.- Esports

A nivell d’esports es podrien compartir i impulsar infraestructures. Pel que fa a campionats cal tenir com a referent el que ja s’està fent de futbol, cada pretemporada.
Un impuls a les infraestructures, als campionats i a les trobades esportives serien un revulsiu en camp del lleure i l’esport.

6.13.- Educació

Davant la notícia de la futura creació de districtes escolars a tota Catalunya per potenciar la cooperació entre els municipis, creiem que val la pena plantejar la possibilitat que el Baix Gaià es constituís en un districte. D’aquesta manera es podrien engegar plans conjunts per lluitar contra el fracàs escolar o l’absentisme, per planificar, per gestionar l’educació infantil, etc.

Cal pensar en serveis educatius com centre de recursos pedagògics, formació permanent, cursos ocupacionals, sobre noves tecnologies, idiomes i d’altres destinats a garantir una integració social adequada.

Per damunt de tot s’ha d’imposar la planificació, tenint en compte el creixement real dels pobles.

6.14.- Agricultura

Els pagesos abandonen el camp. Es venen els terrenys que durant generacions han cultivat les seves famílies. El paisatge es deteriora. Els especuladors compren barat i venen car. S’amplien les hectàrees urbanitzables. El sòl rústic s’omple de malesa i es produeixen incendis com el de Vespella. Qui ha de gestionar el paisatge? Mai havia hagut un problema així perquè del defora s’aprofitava tot. Però com ho farem ara?

Nosaltres creiem que cal incentivar que les noves generacions també es puguin dedicar a viure de la terra. Seran un incentiu per a frenar la construcció massiva i aprofitaran els recursos que ens dóna el nostre entorn. En el context del desenvolupament sostenible, es podria impulsar de manera conjunta l’agricultura ecològica i respectuosa amb el medi, cosa que repercutiria amb l’entorn i beneficiaria el projecte de comarca saludable i de qualitat.

6.15.- Medi ambient

Aquest punt creiem que hauria de ser un dels pilars bàsics del tarannà i de la identitat de la nostra comarca. N’hem parlat una mica més amunt, a l’apartat de turisme i el de residus. A continuació veurem algunes de les oportunitats que tindríem si ajuntéssim esforços.
En aquest sentit veiem bàsic la preservació dels espais d’interès natural (PEINs) però també la seva connexió entre si a través de zones boscoses, rústiques o de conreu. Si aïllem aquests espais estem sentenciant la seva vida a pocs anys vista.

Una de les propostes que hi ha sobre la taula ens servirà per concretar força termes. Es tracta de la “Proposta de LIC per a la regió mediterrània – El riu Gaià i el litoral associat” coordinat per Toni Bara amb la col·laboració d’una colla de gent.
Aquest document, lliurat a la Generalitat el mes de juliol, és una proposta per integrar l’espai a Xarxa Natura 2000, que promou la Unió Europea.

La idea força és promoure el riu Gaià com un connector biològic entre la costa tarragonina i la serralada prelitoral, amb una gestió global del patrimoni natural, històric i social. Les potencialitats són moltes. Diguem-ne algunes:

· Protecció de les grans unitats biogeogràfiques.
· Establiment del cabal-règim ecològic hídric al riu Gaià, respectant els drets adquirits pels regants.
· Promoció de pràctiques agrícoles respectuoses amb el medi ambient
· Introducció d’espècies autòctones: flora i fauna que no tingui un comportament invasor
· Planificació per aturar l’aparició d’urbanitzacions disperses que progressivament van acabant amb el territori.
· Preservació de les hortes de Tamarit.
· Desaparició dels abocadors incontrolats d’escombreries.
· Instal·lació de depuradores urbanes a tots els municipis.
· Control de les explotacions sobredimensionades de pedreres
· Protecció de l’espai agrari,
· Promoció d’alternatives als camps de golf en matèria de lleure i d’urbanisme.
· Promoció de parcs naturals locals, parcs agraris, parcs eco-històrics, parcs arqueològics, etc.
· Establiment del Parc Natural del Massís i Corredor del Baix Gaià.
La potencialitat d’una gestió del territori diferent a la que s’imposa és immensa. No parlem només d’aspectes ambientals sinó també dels turístics i econòmics.

Finalment cal parlar de l’abastiment d’aigua. Actualment s’està combinant l’ús de l’aigua dels nostres propis pous amb l’aigua provinent de l’Ebre. Actualment estem tocant el límit de les dues fonts i la perspectiva és seguir creixent en nombre d’habitants. Com ens ho fem? Caldrà en un futur proper buscar solucions conjuntes per aquest territori que històricament havia gaudit d’uns aqüífers subterranis importants. Cal no oblidar que la problemàtica de l’aigua és històrica i font de conflictes entre territoris. Es podrien utilitzar dessaladores i plantes potabilitzadores, per exemple. Malgrat tot, sembla que una mesura urgent és la d’implantar l’esmentada “nova cultura de l’aigua” que minimitzi el seu ús abusiu. Cal tenir en compte la contaminació dels aqüífers i de l’aigua del mar per la manca d’una xarxa de plantes depuradores d’aigües residuals. Actualment només hi ha una planta, al “fondo del Pujol”, al terme municipal de Torredembarra, en mig del curs del Torrent del Gibert, que dóna servei als pobles de Torredembarra, La Pobla de Montornès, Creixell i Roda de Berà.

RODA DE PREMSA

RODA DE PREMSA

Presentació candidatures de l’Alternativa Baix Gaià-Entesa pel Progrés Municipal (ABG-EPM) amb la presència dels seus caps de llista

Altafulla Francesc Farré

La Pobla de Montornès Montserrat Garcia

Renau Robert Adserà

Roda de Berà Encarna Ramírez

Torredembarra Lluís Suñé

Vespella de Gaià Diana Aparicio

LLOC: COL·LEGI DE PERIODISTES DE CATALUNYA A TARRAGONADIA: DILLUNS 7 DE MAIG DE 2007HORA: 16:30h

DECLARACIÓ DE VILA-RODONA

DECLARACIÓ DE VILA-RODONA per LES TERRES DEL GAIÀ
Nosaltres, dones i homes que vivim, treballem i gaudim de la Conca del riu Gaià, després d’haver estat la tarda i vespre del proppassat dissabte 3 de març del present 2007 al Casal de la Cooperativa de Vila-rodona, declarem que: Valorem la capacitat de cohesió social del riu, i en la seva preservació ens trobem doncs en un mateix fòrum veïns i veïnes de diferents municipis amb diverses motivacions, ambientalistes, estudiosos, excursionistes, pagesos, caçadors i altres usuaris, representants d’entitats i administracions, tots plegats amb un llenguatge comú, esperonats per l’horitzó anhelat de salvaguardar la vida que gira entorn del riu Gaià, sosteniblement, tot garantint-ne l’ús dels seus recursos preuats. Reconeixem la capacitat vertebradora del nostre riu. El Gaià ens interrelaciona tant hidrogeològicament, com florística, faunística, històrica, paisatgística i, socialment. És palès el valor especialment transcendent del riu Gaià encara en l’actualitat com a connector biològic de primer ordre de les comarques de Tarragona amb les terres de l’Urgell, Segarra, Anoia i Solsonès, permetent per tant el desplaçament de la fauna més septentrional del país vers la baixa muntanya mediterrània i el seu litoral. La protecció del riu s’ha d’estendre més enllà dels límits marcats per la pròpia Conca hidrogràfica. Una connexió àmplia amb els sistemes naturals adjacents és el que confereix al Gaià la seva funció de connector biològic i paisatgístic. Tanmateix aquest territori es dibuixa com a una estructura frontera en l’espai altament eficaç com a ordenant dels diferents usos perimetrals. Tot i que som plenament conscients de la necessitat de relacionar la Conca hidrològica amb els sistemes naturals adjacents, entenem que la nostra lluita s’ha d’estructurar en el marc del Gaià com a eix central de referència, i cercar a partir d’aquí interrelacions amb les terres veïnes per tal de sumar esforços i així generar sinèrgies. Constatem la greu amenaça que significa el creixement urbanístic actual de les àrees metropolitanes veïnes de Tarragona i Barcelona. L’augment de sòl urbanitzat és una pèrdua d’hàbitats naturals de difícil reversibilitat, que afecta també la dinàmica fluvial i provoca la desaparició global de la fauna. Ens preocupa així mateix el perill imminent de la instal·lació de centrals eòliques a les Terres del Gaià, fet que representa certament la degradació del paisatge. El moment en què ens trobem és decisiu. El Camp de Tarragona reclama des de fa temps un Pla Territorial, document que ha de marcar el desenvolupament dels diferents Plans d’Ordenació Urbana Municipal de cada poble i ciutat. És per tant vital llavors que les dones i homes que prioritzem la conservació del riu i la natura, hi fem sentir el nostre clam amb més força que mai.
 i per tot això reclamem: Una vegada més el retorn de l’aigua al riu avall de l’embassament de Repsol, així ho va acordar ja fa temps el Parlament de Catalunya i així ho ha recordat reiteradament el Síndic de Greuges. La definició d’una figura legal de protecció per la Conca del riu Gaià i els espais naturals que s’hi interrelacionen, ensems els seus valors ecològics, històrics i paisatgístics. És també acord nostre protegir aquest territori sota la denominació de Parc Natural de les Terres del Gaià; els límits del marc físic del qual es proposaran en la planigrafia que suara elaborem. Incloure el Parc Natural de les Terres del Gaià en el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona, així com en el Pla de Connexions Biològiques en curs i a càrrec de la Generalitat de Catalunya. Reunir-nos amb els consellers dels Departaments de Medi Ambient i Habitatge i de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, per tal de fer-los saber les nostres conviccions.
 Cal definir i aplicar estratègies de sensibilització i conscienciació ambiental per a apropar les persones al riu i els seus valors. Nosaltres continuarem cohesionant-nos arreu dels municipis de les Terres de Gaià establint lligams entre pobles per a què la nostra reivindicació flueixi com l’aigua del nostre riu. I seguint llavors en la línia endegada en el primer Fòrum de Renau, continuada a Querol i a Vila-rodona, en el IV. Fòrum de les Terres del Gaià, el qual es concelebrarà en la desembocadura del riu, a Tamarit, el proper dissabte 9 de juny de 2007, seguirem treballant per promoure la recuperació de la Conca del riu Gaià, el litoral associat i la seva mar, que tots recordem i somiem.

LA CANDIDATURA

La candidatura de l'ABG a Vespella és la següent:

Diana
Ramon
Luisa
Ferran
Isabel
José
Ricardo

sant jordi

felicitats a tots els jordis.

i unes roses per a tothom.

seguim amb proves

PROVES

Aquí el blog de Vespella emetent en proves per a tot el Baix Gaià.